Pla Verd per una agricultura amb futur i la seguretat alimentària a les illes

Durant dècades la política agrària ha tingut com a divisa produir cada cop més aliments a preus cada vegada més baixos. La política agrària de la Unió Europea (UE) i a les Illes, per tant, s'ha basat en la subvenció a favor del major nombre d'hectàrees i de caps de ramat. Com que els preus rebuts pels agricultors han anat davallant contínuament, els agricultors tradicionals només han pogut sobreviure si han ampliat les seves hectàrees i cabanyes. "Créixer o morir" ha estat el repte. Però qui vol produir més animals amb el mateix personal, ha de recórrer a altres maneres de nodriment que el gra. Fileres de gàbies, producció massiva sense espai, pinsos carnis per a animals herbívors i un empatx d'antibiòtics n'han estat les conseqüències. Qui porta més ràpid els seus animals a l'escorxador, més aviat podrà engreixar-se de diners.

Els darrers 50 anys un treballador industrial podia comprar només vuit ous amb una hora de salari. Avui són 135, però el preu pagat per la industrialització de l'agricultura és alt, com mostren els escàndols alimentaris dels darrers anys. Guanyar qualitat en l'agricultura no sortirà gratis.

La crisi de l'Encefalopatia Espongiforme Bovina (EEB) no deixa lloc a dubtes: la producció massiva, anònima i industrialitzada, d'aliments és un carreró sense sortida ple de perills.

Ni la Unió Europea ni el Govern estatal no han reaccionat amb suficient eficàcia ni perspectiva davant la proliferació de casos de l'EEB. La prohibició d'alimentar herbívors amb pinsos carnis va ser establerta a Espanya el 1994 i ara resulta que se segueix emprant sense gaire control, ahir a Galícia, Astúries, La Rioja, a Catalunya. No sabem si demà ens afectarà a nosaltres a les Illes. Fer el test de l'EEB a les vaques d'arreu del Continent és bo, però com s'ha vist amb la seva primera reducció a animals de més de 30 mesos, és totalment insuficient. Per tal de garantir la seguretat alimentària de les persones, i a la llum de nous descobriments científics els tests s'han de millorar i s'han de fer en vaques molt més joves.

A part de les mesures d'emergència, necessitem un canvi de model de política agrària. Cal posar en l'ordre del dia polític l'agricultura i ramaderia ecològiques, la regionalització dels mercats, la connexió de les subvencions agràries amb criteris de qualitat ecològica i social.

L'agricultura del futur ha de donar garanties de salut als consumidors, ser ecològicament sostenible i ha de tractar bé els animals. Els Verds no estem sols en aquesta idea. La societat vol un canvi real. Molts pagesos i ramaders estan pensant unir-se, per primer cop, a aquells que ja practiquen l'agricultura ecològica. Els ecologistes fa dècades que reclamem un canvi fonamental de la política agrària. Allà on la producció massiva i la industrialització han esdevingut prioritat, la protecció dels consumidors i del medi ambient no pinten res.

El primer pas cap a una agricultura amb futur comença per 4 punts:

1. MILLORAR LA PROTECCIÓ DELS CONSUMIDORS I LA TRANSPARÈNCIA

S'ha de practicar el principi de precaució en la producció d'aliments. Els consumidors s'ha de poder fiar de la qualitat i de la inocuïtat sanitària dels productes agraris.

El projecte estrella aquí ha de ser la creació d'una Agencia Alimentària de les Illes Balears, entesa com un organisme públic però independent del Govern capaç de conèixer, investigar, controlar i donar fe pública de les garanties de producció i consum responsable d'aliments. Només una alta autoritat independent, ben dotada pressupostàriament i amb capacitat tècnica i científica per treballar, pot garantir una autèntica seguretat alimentària a les Illes.

El consumidor ha de poder reconèixer fàcilment la transparència. Els Verds proposem que hi hagi dos etiquetatges de qualitat controlats per l'Administració: l'etiqueta de qualitat per a l'agricultura i la ramaderia ecològiques ja existent i una altra per als aliments que garanteixin el compliment d'uns estàndards mínims de qualitat ambiental, d'acord amb les tècniques d'agricultura integrada; es a dir, aquella que combina tècniques ecològiques amb una utilització mínima de productes químics.

Les mesures de protecció davant l'EEB han de ser enfortides: S'han d'apujar les sancions per l'ús de pinsos il·legals i, sobretot, s'han imposar i fer efectives; els tests a les vaques s'han d'avançar almenys a les de més 24 mesos i s'han de practicar massivament en el menor temps possible.

L'etiquetatge clar d'aliments i pinsos és clau per augmentar la transparència. Això inclou entre d'altres, un etiquetatge complet i sense trampes i el control sobre tota la cadena de producció alimentària, un etiquetatge millor sobre els aliments manipulats genèticament i una llista positiva sobre tots els elements de producció d'aliments que puguin ser autoritzats.

A més, cal recolzar la creació d'un regionalització forta de la producció d'aliments. Les Illes Balears han de promoure un augment de la seva pròpia producció (especialment aquelles lligades a les espècies i races autòctones) i s'han de millorar considerablement les oportunitats de comercialització dels seus productes agraris i ramaders a totes les Illes.

2. AGRICULTURA ATENTA AL MEDI AMBIENT I SUAU AMB ELS ANIMALS

Els pressupostos i línies de treball en matèria agrària han de ser reformats a fi de permetre millorar les condicions de competitivitat de la producció de qualitat atenta als drets dels consumidors i al medi ambient. Cal promoure la reforma ecològica i social de la Política Agrària Comuna (PAC) que es limita a subvencionar una producció altament industrialitzada que produeix excedents.

La Directiva europea sobre "Desenvolupament rural" ha d'esdevenir l'element central i no residual de la política agrària comunitària i balear. Paral·lelament s'ha de regular un sistema de tinença d'animals en estables i granges on els animals siguin tractats com a éssers vius i no com a mercaderia de rebuig.

3. AGRICULTURA I RAMADERIA ECOLÒGIQUES

L'agroramaderia ecològica és el nostre model de referència cap a una agricultura moderna i de futur, perquè lliga la producció d'aliments sans amb la protecció dels recursos naturals i mètodes suaus de tracte amb els animals. El pes de l'agricultura ecològica en la producció alimentària ha d'augmentar massivament. Per a Els Verds, l'objectiu seria arribar a un 10% de producció ecològica d'aliments en els pròxims 5 anys (2001-2005). Per això, cal que el Govern de les Illes Balears (a través de la Conselleria d'Agricultura, però també de les d'Economia i Indústria i Medi Ambient) així com les Conselleries insulars amb competències transferides (les d'Agricultura dels Consells de Menorca i de les Pitiüses) aprofitin les seves competències per promoure urgentment una reforma de l'actual política agrària de les Illes a favor de l'agricultura ecològica i de les condicions d'accés i comercialització dels seus productes.

Els Verds proposem un programa d'acció a favor de l'agricultura i la ramaderia ecològiques a les Illes. Al costat de la proposta de donar prioritat política i pressupostària a l'agricultura ecològica, això implica la comercialització fàcil dels aliments produïts ecològicament i la seva entrada massiva en els menjadors públics o subvencionats amb fons públics així com promoure la seva venda en els grans mercats (a través de la creació de centrals de compres). Igualment la investigació en matèria d'agricultura ecològica ha d'esdevenir clau. En aquest sentit, les actuals escoles d'agricultura i finques experimentals han de ser transformades totalment a fi de fer possible incorporar 500 nous joves pagesos ecològics en cinc anys. A més, l'agricultura ecològica ha de ser preservada de tota contaminació amb productes modificats genèticament.

Finalment, la Comissió d'Agricultura Ecològica (CAE), l'entitat que agrupa el sector a les Illes, ha d'esdevenir un partenaire privilegiat de la nova política agrària i alimentària i se l'ha de dotar d'una infrastructura i serveis dignes.

4. NOVES PERSPECTIVES PER A L'AGRICULTURA

Per a la pagesia de les Illes s'obren noves oportunitats, a part de les que afecten a la producció d'aliments. Els Verds proposem aprofitar iniciatives ja practicades a països com Alemanya que van totes adreçades a fer del món rural un món amb futur, amb uns ingressos creixents i amb un a qualitat de vida envejable.

- Cal canviar la normativa sobre agroturisme i turisme rural a fi de fer-la practicable per als pagesos i ramaders de les Illes, com un complement als seus ingressos en el sector primari. En una reforma progressista de les prioritats turístiques, és evident que un turisme més sostenible implicarà promoure una oferta més natural i lligada a la terra i als seus habitants.

- S'han d'impulsar i regular el partenariat privat en matèria de conservació del territori, que permeti als pagesos i ramaders signar títols de conservació amb l'Administració i amb entitats privades sense ànim de lucre dedicades a la "custòdia del territori". Aquests títols, junt amb incentius fiscals i legals, han de valoritzar el patrimoni i la renda pagesa sense haver de recórrer a la venda de terres.

- La substitució progressiva d'olis i combustibles contaminants per energies i elements més eficients i ecològics, amb la qual cosa la dependència del petroli de la pagesia minvaria considerablement.

 .i Més informació

Sociedad Española de Agricultura Ecológica

Instituto de Agricultura Sostenible - CSIC