potser no tinguis temps de participar físicament a les nostres accions a favor del medi ambient i dels drets socials, però pots intervenir a campanyes a través d'Internet i tenir veu a aquest espai d'Els Verds

només ens has d'enviar els teus comentaris o les teves fotos-denúncia adjuntant un petit text d'explicació de l'imatge i es publicarán a la web mallorca@elsverds.com

Us envio un document gràfic [+] d'En Manu Chao, espero que us agradi pel seu contingut i per la seva música. Podeu trobar-ne més a Tevelina, el canal de televisió de la web oficial del cantant.

Després del Dia sense cotxes ve la Nit aigualida sense estació de metro. Benvingut a Mallorca: Les malmeses despeses públiques que fan treure els colors a l’anterior legislatura. Benvingut a Palma: La ciutat on les obres mai s’acaben i han tingut una segona part per incompetents. Es ben significatiu aquest fet just quan el dia sense cotxes (qui ha notat la diada?) es celebra a Palma només de forma simbòlica. El metro de Palma significa la rapidesa per acabar un projecte, la inutilitat i incompetència per no fer previsions de clavegueram eficient a les instalacions, la despesa desmesurada en projectes que haurian de cofinançar-se amb fons estatals i europeus i l’hipoteca que suposa per a tots els illencs.

La mobilitat a Palma és un problema sempre pendent: La saturació del parc automobilístic per la ciutat, l’encara incoherència d’horaris i freqüència dels autobusos urbans, els canals venecians del metro que dificultarà la mítica pujada a la Universitat, la inútil estació d’autobusos de Palma (que va tenir la seva primera estació al començament del segle XXI, tot un repte de modernitat urbana i un exemple d’ubicar-se en el seu temps) i els taxis que, quan volen, fan el favor de recollir-te. A més, la indisposició d’horaris quan arriba la temporada baixa a l’aeroport (no pots viatjar a partir de les deu de la nit a destins peninsulars), allò llunyà que encara resulten les altres illes per vaixell o avió, i l’estació portuària poc desenvolupada i poc integrada a la ciutat (la dualitat entre Moll Vell i Porto Pi). Encara no ho sé ben cert com s’ho fan els que ens visiten per poder fer els seus desplaçaments de forma correcta, jo a una ciutat desconeguda amb aquest transport m’hauria pensar en no tornar més per incòmode.

Fa un temps, vaig fer l’agossarament d’agafar la bicicleta per contribuir a una mobilitat sostenible dins Ciutat. No és recomanable circular al costat dels vehicles motoritzats si no vols formar part de l’asfalt, ja que ets automàticament un conductor de segona i la xarxa viària a les set del matí és una jungla de violents i adormits al volant. Desplaçar-se amb dues rodes és un perill que el sents fora dels carrils-bici.

Cuando era más joven iba con mi familia y amigos los domingos a disfrutar de un día de campo. Uno de los lugares más agradables era la Marina de Llucmajor. Campo de vegetación típica: pino, algarrobo, mata, estepa blanca y negra (jara), etc., grandes extensiones de arbolado por los que perderse caminando y respirar naturaleza.

No paso de los 30 y eso ya es sólo un recuerdo de juventud que únicamente existe en mi memoria. Actualmente donde jugaba a fútbol con los amigos, hacía prácticas de coche sin obstáculos y caminaba en busca de espárragos trigueros se ha convertido en Maioris, una población sin alma al lado del mar. El nuevo boom constructivo que asola a la isla, después de los 70, borra de un plumazo hectáreas de pinares. ¿Dónde podremos seguir caminando sin tener que pisar aceras? Tristemente, el paisaje natural es cada vez más un recuerdo personal de cada uno.