COMUNICAT DE PREMSA

23 maig 2008

El rècord d'emissions de gasos hivernacle posa de manifest la poca credibilitat del compromís de Rodríguez Zapatero amb la protecció del clima

 

 

Aquesta setmana s'ha donat a conèixer l'informe anual sobre emissions de gasos hivernacle a Espanya, publicat per CCOO i per l'Institut WorldWatch. D'acord amb les dades de l'informe, el nivell d'emissions de gasos hivernacle d'Espanya se situa en un augment del 52,3% respecte de l'any 1990, que és l'any de referència del Protocol de Kioto. Aquest Protocol va limitar el creixement espanyol a un 15% per a l'any 2012. Quan falten quatre anys, l'augment de les emissions és més del triple del que permetia Kioto, i el compliment dels objectius del Protocol és pràcticament impossible.

 

El 2007 ha tornat a esser un any d'augment de les emissions, com pràcticament tots els anys des de 1990, després del lleuger descens de 2006. Aquest descens va ser aprofitat publicitàriament per Rodríguez Zapatero per presentar-se com un líder compromès amb la protecció del clima. Les xifres del 2007 suposen, a més de tornar a la tònica de l'ascens imparable, un nou rècord històric d'emissions de gasos hivernacle a Espanya. Aquestes dades posen de manifest que les declaracions de compromís amb la lluita contra el canvi climàtic de Rodríguez Zapatero eren poca cosa més que retòrica i imatge.

 

La política energètica i de transport del govern espanyol posa de manifest que no hi ha voluntat política de fixar-se objectius reals de reducció de gasos hivernacle. És impossible concebre la modernització com l'extensió il·limitada de les xarxes d'autopistes mentre es manifesta la voluntat de lluitar contra el canvi climàtic. La protecció del clima implica una acció decidida d'impuls a les energies renovables i a l'eficiència energètica, i fer una política de transport tendent a la sostenibilitat. La protecció del clima només serà possible amb una acció decidida que impliqui els diferents ministeris del govern espanyol, i que canviï de manera radical les actuals polítiques sectorials en àmbits tan diversos com són el transport, la política d'aigua, l'energia o la investigació