L'impacte del canvi climàtic a les Illes Balears
El Ministeri de Medi Ambient va fer públic l'informe Principales Conclusiones de la Evaluación Preliminar de los Impactos en España por Efecto del Cambio Climático, resultat del treball d'un nombrós grup d'experts que s'han proposat valorar els canvis que poden tenir lloc a Espanya com a conseqüència de l'encalentiment global.
Aquest text presenta un resum d'allò que més ens interessa des del punt de vista de les Illes Balears: és a dir, d'aquells canvis que tenen caràcter general, d'aquells que (segons indica l'informe) afecten de manera especial les Illes Balears o l'àrea mediterrània, i dels impactes sobre activitats econòmiques especialment rellevant a les Balears (com és el cas del turisme).
Augment de la temperatura
L'informe fa les prediccions de modificacions de clima a partir de dos escenaris, un de menys favorable (la concentració de CO2 en l'atmosfera és, a finals de segle, un 120 % superior a l'actual) i un escenari més favorable (la concentració de CO2 és el doble de l'actual).
Al llarg del segle XXI, tendrà lloc un increment relativament uniforme de les temperatures. Aquest increment, per a l'interior de la Península, se situaria entre els 3º C i 4º C en l'hivern, i entre els 5º C i 7º C en l'estiu (en l'escenari més desfavorable, i seria un grau inferior en l'escenari més favorable). Per al litoral i les Balears, l'increment previst és d'uns 2º C menys. És a dir: l'increment de la temperatura a Balears durant el segle XXI se situaria entre 1º C i 2º C en l'hivern, i entre els 2º C i els 5º C en l'estiu.
Es preveu, també, un augment de l'amplitud i freqüència de les anomalies tèrmiques mensuals.
Descens de les precipitacions
En general, es preveu una tendència generalitzada a una menor precipitació anual, tot i que, en aquest capítol, es fa més difícil assenyalar la distribució en el temps i en l'espai. Amb tot, hi haurà una tendència al descens de precipitacions en l'estiu.
Impactes sobre la biodiversitat i els ecosistemes
Els impactes sobre els ecosistemes i la biodiversitat seran múltiples:
- L'increment de la temperatura, especialment rellevant en l'estiu, i el descens de les pluges (que també incidirà sobretot en els estius) fa parlar d'una "aridització" peceptible en el tipus de vegetació.
- Entre els ecostemes més afectats es troben les zones humides costaneres, un tipus d'ecosistema del qual són una bona mostra algunes de les àrees naturals més valuoses de les Illes Balears.
- El canvi climàtic afavorirà l'expansió d'espècies invasores i plagues.
- Els comportaments de les poblacions animals (tant terrestres com marines) es veuran afectats, amb canvis en les àrees de distribució, períodes de reproducció, etc., amb tendència general a la baixa. Les poblacions animals també es poden veure afectades per un augment de paràsits.
- S'accentuarien els processos de desertització i pèrdua de fertilitat dels sòls.
- L'augment de les temperatures i la major aridesa suposaran un increment del risc d'incendis.
Disminució dels recursos hídrics
El canvi climàtic causarà una disminució de les aportacions hídriques i un augment de la demanda (sobretot per als regadius). L'informe assenyala com a exemple que, per a l'any 2060, un augment de la temperatura de 2'5º C i una reducció de les precipitacions del 8 % podria donar lloc a una reducció del 17 % de la disponibilitat de recursos hídrics.
Elevació del nivell de la mar
D'acord amb l'informe, es produirà un ascens del nivell mitjà de la mar. Aquest nivell és difícil de determinar amb exactitud, però és raonable esperar un augment de 50 cm en el nivell mitjà de la mar, o de fins a un metre en l'escenari més pessismista. Davant aquesta pujada del nivell mitjà de la mar, les zones més vulnerables són els deltes i les platjes.
Impacte sobre l'activitat econòmica
Molts dels factors assenyalats (la desertització i pèrdua de fertilitat del sòl, la disminució de recursos hídrics, el major risc de plagues) poden suposar greus impactes sobre l'activitat agrària.
També hi haurà una incidència sobre el sector energètic, amb un augment de la demanda elèctrica (degut a l'augment del calor) que, al seu torn, pot donar lloc a un increment de les emissions si no es potencien l'eficiència i les energies renovables.
Especialment greu seria l'impacte sobre el sector turístic. En primer lloc, perquè la pujada del nivell de la mar podria donar lloc a una important pèrdua de superfície de platjes i en segon lloc perquè l'increment de les temperatures en l'estiu podria modificar fortament els patrons de la demanda (estades més curtes, preferència per altres destins o per quedar al país d'origen, etc.).
Impacte sobre la salut humana
Cal esperar un augment de la morbi-mortalitat associada a les onades de calor. Així mateix, es pot esperar un augment de certes malalties transmeses per mosquits (dengue, malaltia del Nil Occidental, malària) o paparres (encefalitis).
Què ha de fer el Govern
El fet que hi hagi tots aquests impactes possibles ha de fer que el Govern de les Illes Balears es prengui seriosament aquesta amenaça. La creació d'una Direcció General ha d’anar acompanyada d'un compromís seriós de lluita contra el canvi climàtic.
Aquesta lluita requereix una aposta decidida per la reducció del consum energètic, tant pel que fa a l'energia elèctrica (i això suposa incrementar l'eficiència, l'estalvi i les energies renovables) com pel que fa al transport (i això suposa una política de signe contrari a la multiplicació de les autopistes).
|