II Congrés d'Els Verds de Mallorca
Palma de Mallorca, 25 i 26 d'octubre de 2002
PONÈNCIA POLÍTICA
ÍNDEX1. TRES ANYS DE CONSOLIDACIÓ DEL PROJECTE VERD
1.1. Introducció
1.2. Valoració del Pacte de govern
1.3. Valoració de la coalició EU - Els Verds de Mallorca
1.4. Els Verds i la Conselleria de Medi Ambient
1.5. Els Verds més enllà de la presència institucional2. ELS VERDS, DAVANT EL REPTE DEL 2003
2.1. Introducció
2.2. Possibilitats de coalició
2.3. Model de Pacte
2.4. Reforçament organitzatiu
2.5. Cap a una xarxa social alternativa
1. TRES ANYS DE CONSOLIDACIÓ DEL PROJECTE VERD1.1. Introducció
Els Verds som una força a l'alça. Des del darrer Congrés celebrat ara fa tres anys, Els Verds hem assolit la majoria d'edat com a força ecologista i alternativa amb capacitat d'influència política, superant amb nota el repte de participar en tasques de govern sense perdre el nostre perfil diferenciador.
Els Verds tenim una doble vocació institucional i social. Els resultats electorals de 1999 i la política d'aliances varen fer possible l'accés d'Els Verds de Mallorca a les institucions i va contribuir de forma decisiva a la conformació del Pacte plural que governa la nostra Comunitat.
Al llarg dels més de tres anys de Pacte, Els Verds hem mantingut un paper lleial als acords programàtics, la qual cosa ha provocat més d'un conflicte entre Els Verds i altres socis del Pacte, que no sempre s'han mantingut fidels al programa signat el juliol de 1999. L'experiència d'aquests anys ha mostrat que Els Verds som capaços de contrarestar les inèrcies que malgrat el canvi polític ens condueixen acceleradament cap a la insostenibilitat ecològica i social.
De fet, Els Verds hem estat un referent per a aquells sectors socials que donen un suport crític al Pacte. Suport perquè en les actuals circumstàncies, aquesta experiència de govern plural ha suposat una entrada d'aire fresc a l'enrarit panorama polític anterior al canvi polític de 1999. Però també crític perquè no sempre s'ha tengut prou valentia per fer polítiques veritablement avançades que responguin als desitjos de canvi d'una part important de la nostra societat.
En temes com la política territorial, el pla energètic o les antenes de telefonia mòbil, Els Verds hem sabut desmarcar-nos dels acords (o de la manca d'acords) del govern, mantenint alhora la nostra fidelitat als acords i la nostra capacitat de gestió des de la Conselleria de Medi Ambient.
Aquesta capacitat de gestió ha acabat sent reconeguda per partidaris i detractors de Els Verds. A pesar de la manca de suports en alguns temes i de les limitacions pressupostàries i de personal, des de la Conselleria de Medi Ambient Els Verds hem estat capaços de fer una gestió de govern públicament reconeguda i que ha estat capaç de posar els fonaments per a la modernització ecològica de les nostres illes en temes com la gestió dels espais naturals protegits, la nova cultura de l'aigua, el tractament ambientalment avançat dels residus, la racionalització de la gestió del litoral i l'ordenació dels amarraments o l'empenta en l'educació ambiental i la participació social. Això explica que la consellera de Medi Ambient sigui una de les més conegudes i valorades del govern.
Per això pensam que Els Verds de Mallorca hem superat amb nota el repte de d'implicar-nos en tasques de govern. I ho hem fet a més a més sense perdre els trets diferenciadors que ens identifiquen com un partit alternatiu: funcionament assembleari, manca d'un aparell de poder, supeditació de la gestió a objectius polítics, etc.
Però Els Verds no tenim únicament aspiracions institucionals. Al I Congrés d'Els Verds de Mallorca celebrat el novembre de 1999, ja vàrem establir l'objectiu de no caure en una institucionalització que ens allunyi de la realitat del carrer. Les possibilitats de canvis reals no depenen únicament de la correlació de forces polítiques a les institucions. El paper de la societat civil és fonamental. Per aquest motiu, Els Verds també hem considerat prioritari reforçar les xarxes socials progressistes perquè fer que un altre món sigui possible no depèn només de l'actuació institucional sinó que exigeix també la implicació i mobilització activa de la societat civil.
Els Verds hem impulsat aquesta xarxa social través d'instruments com la revista Diverdsitat, l'info Verd, la participació en plataformes plurals com ara la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, la promoció d'un nou associacionisme com l'Observatori de Salut i Seguretat Ambiental o l'organització d'actes adreçats als simpatitzants com els eco-fòrums. En els darrers temps hem començat a recollir alguns fruits ja que cada vegada més persones s'acosten a Els Verds per participar activament d'una nova cultura política verda que en aquest inici de segle avança en tot el planeta.
De cara al futur, Els Verds hem de mantenir aquest doble repte institucional i de potenciació de la xarxa social. El repte institucional passa per incrementar la presència a les principals institucions com el Parlament, el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma, i també com no, a la Part Forana.
El repte social passa per contribuir a consolidar una hegemonia social favorable als canvis reals que faci de contrapès a les inèrcies i a la manca de valentia. Especialment important és incrementar la presència a la Part Forana, crear un grup de treball de Palma i obrir-nos més a temàtiques no estrictament ambientals mitjançant la creació de grups de treball sectorials, especialment em àrees que tenen que veure amb la qualitat dels serveis públics dels quals depèn en bona mesura el nostre benestar: sanitat, educació, prestacions socials...
1.2. Valoració del Pacte de Govern1.2.A. Desenvolupament programàtic
Els Verds vàrem centrar la negociació del Pacte en l'aspecte programàtic, aconseguint un document bastant satisfactori des del punt de vista de les nostres dues principals prioritats: contenció del creixement urbanístic i protecció de la biodiversitat.
Incompliments en contenció del creixement urbanístic
La renúncia a la modificació en profunditat de les DOT del PP, juntament amb un projecte de llei de quotes poc contundent i sense garantia d'aprovació al Parlament, fan que aquesta prioritat programàtica hagi estat la manco desenvolupada malgrat algunes mesures positives, com la llei 9/99 que va fer inedificables els ANEIs o la moratòria del ConsellÈxits en declaracions d'espais protegits
La política de declaració d'espais naturals protegits a partir de la llei estatal 4/89 ha experimentat un fort impuls fins a multiplicar-se per 4 la superfície protegida, gràcies a la bona gestió verda des de la conselleria de Medi Ambient. Fins i tot es va aconseguir una bona declaració del Parc de Llevant, no previst en el Pacte. Els Verds hem de saber positivar aquests èxits, que són exemple de la capacitat de gestió i de la maduresa assolida per l'ecologisme polític a les Illes. Queda la incògnita de com acabarà el compromís de declaració del Parc Natural de la Serra de Tramuntana i d'aprovació al Parlament de la llei de biodiversitat. En cas que aquests projectes no arribin a bon port, Els Verds hem de ser capaços de marcar el nostre perfil diferenciat amb aquestes iniciatives.Altres temes
En altres temes sensibles per a Els Verds, hi ha hagut una manca de corresponsabilitat i de transversalitat entre diferents àrees, la qual cosa ha dificultat la negociació de propostes verdes, per exemple en relació al Pla energètic o a les normes cautelars sobre antenes de telefonia mòbil.1.2.B. Gestió Política
La nostra bona voluntat en la negociació del Pacte no ens va fer veure la necessitat d'introduir en els acords mecanismes de gestió política del Pacte. Això ha provocat una governamentalització del Pacte, que ha perjudicat les opcions no majoritàries com la nostra, i ens ha obligat sovint a forçar negociacions a través del conflicte mediàtic.
Manca de direcció política
En els tres anys de legislatura, no s'ha pogut fer ni una sola reunió de direcció política amb tots els socis, i les reunions de partits del govern només s'han fet per fer front a conflictes, però sense cap tipus de seguiment estratègic de les polítiques del Pacte.Manca de corresponsabiltat en àrees clau del govern
La manca de transversalitat a l'aparell de presidència ha estat un error. La política de comunicació del govern i la tasca de coordinació legislativa, s'han quedat en mans exclusivament del PSIB-PSOE.Manca de traducció de les prioritats programàtiques en recursos econòmics i humans
Moltes mesures previstes no s'han pogut executar per manca de pressupost o de recursos humans. El debat sobre pressupostos no s'ha fet en funció de prioritats polítiques.La difícil situació al Consell
La manca de gestió política ha estat especialment dramàtica al Consell de Mallorca, on no es participa al govern ni es pot fer oposició; la qual cosa ha donat lloc a situacions políticament difícils de perversió democràtica, que no ens han permès projectar un perfil diferenciat.1.2.C. El paper d'Els Verds
Suport crític
Els Verds hem jugat i hem de jugar un paper de suport crític, contribuint a la formació de majories progressistes alternatives al PP, però sense renunciar a projectar un perfil diferenciat quan les polítiques no responen a plantejaments veritablement avançats. Aquesta posició ha donat lloc a diferents conflictes polítics i mediàtics que han distorsionat la imatge pública d'Els Verds.Positivar la contribució verda
Els Verds hem de ser capaços d'incrementar el discurs en positiu del nostre pas pel govern, tant per la gestió feta des la conselleria com per la influència que haguem pogut exercir sobre altres àrees de gestió, com ara la política de contenció del creixement urbanístic i l'ambientalització de l'impost turístic. Un discurs de victimisme permanent seria incoherent amb la continuïtat d'Els Verds al Pacte.Relació amb la xarxa social
En bona mesura, el suport crític al Pacte s'ha vist afavorit per una bona relació i coincidència de plantejaments amb la xarxa social. Les crítiques dels moviments socials, fins i tot a la gestió de Medi Ambient, són útils per reforçar la posició d'Els Verds al Pacte.Globalització del discurs verd
La principal projecció pública d'Els Verds ha estat la gestió de la conselleria de Medi ambient. Els Verds no ens podem limitar a mantenir la imatge ambientalista, notablement reforçada pel nostre pas pel Govern. El repte és ara obrir nou fronts temàtics i relacionar el nostre discurs local amb el més global del moviment per una altra globalització.1.3. Valoració de la Coalició Esquerra Unida - Els Verds de Mallorca
Els dos principals motius pels quals en el seu moment Els Verds de Mallorca vàrem optar per signar una coalició pre-electoral amb EU de Mallorca varen ser:
- per contribuir a fer possible un canvi de majoria a la nostra comunitat que acabés amb el desencís dels 16 anys de govern del PP, però que no es limités a un canvi de sigles, sinó que contribuís a canviar les polítiques;
- per tenir presència institucional al Parlament, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma, i així poder incrementar la nostra capacitat d'influència i el ressò social de les nostres propostes.D'altra banda, el principal risc potencial de la coalició pre-electoral era la pèrdua de perfil polític propi, i per tant el possible debilitament del projecte verd com a opció estratègica autònoma a mig i llarg termini.
1.3.A. Coalició i presència institucional
La coalició ens va permetre assolir els objectius previstos de presència institucional al Parlament, al Consell i a l'Ajuntament de Palma, malgrat que els resultats electorals no varen ser els esperats, ja no vàrem sumar ni de bon tros els vots que EU i Els Verds teníem per separat.
La presència institucional ens ha permès incrementar la nostra incidència social i disposar de tota una sèrie de recursos impensables fa uns anys (manteniment d'un local en condicions, professionalització, revista Diverdsitat...), que més enllà de la presència a les institucions, ens ha permès projectar a la societat les nostres crítiques i propostes alternatives.
1.3.B. Coalició i Pacte
Els dos factors que varen fer possible el canvi de majoria i per tant la signatura del Pacte progressista varen ser sens dubte el triomf de la coalició progressista a les Pitiüses i la coalició EU - Els Verds de Mallorca. De fet, no seria gens agosarat afirmar que sense coalició a Mallorca difícilment s'hagués pogut produir la signatura del Pacte de govern de juliol de 1999, que significava la presència per primera vegada a l'Estat d'Els Verds en el govern d'una comunitat autònoma.
La signatura del Pacte com a Verds, al marge de la participació electoral a cada illa amb coalicions pre-electorals pròpies, va ser fonamental per reduir el risc de pèrdua de perfil polític propi, que finalment no s'ha produït.1.3.C. Coalició i Govern
Els Verds de les Illes vàrem signar el Pacte al marge de les coalicions pre-electorals a Mallorca i Eivissa, la qual cosa va significar que la distribució de conselleries es va fer de forma independent. Això ha estat fonamental per no perdre perfil propi, encara que ha suposat posicions no sempre coincidents entre Els Verds i Esquerra Unida en el Consell de Govern, sobretot en relació a la intensitat de la discrepància amb el PSIB-PSOE en determinats temes. Això posa de manifest que la coalició no ha desenvolupat el seu potencial en relació a la possibilitat d'incidir de forma conjunta en les polítiques del govern, en part per pròpia voluntat, en part per manca d'acord.
1.3.D. Grup Parlamentari
L'estratègia parlamentària d'Els Verds de Mallorca en el si del grup parlamentari Esquerra Unida i Ecologista s'ha vist molt limitada pel fet que els dos diputats de la coalició per Mallorca són també consellers, i per tant no s'hi poden dedicar de ple a tasques pròpies parlamentàries. Ara bé, el pes parlamentari del diputat verd d'Eivissa i la doble condició de diputada i consellera de la nostra representant ha contribuït a tenir un perfil propi verd al Parlament.
Per altra banda, des d'Els Verds de Mallorca hem mantingut una actitud un tant ambigua en relació a la nostra doble fidelitat al projecte d'articulació interinsular d'Els Verds i a la coalició amb EU de Mallorca, que s'ha reflectint en l'actuació al Parlament (p.ex.: participació al Debat sobre la Comunitat algun any com a EU-EV -any 2000- i algun altre com a Verds de les illes -any 2001-).
De fet, la coalició tal com la vàrem signar implicava un grau de seguiment i uns mínims d'acció conjunta pactada en relació a les polítiques autonòmiques. Però tampoc seria raonable deixar el seguiment de la política interinsular al marge del procés d'articulació d'Els Verds de les Illes.
1.3.E. Consell de Mallorca
El paper de la coalició al Consell de Mallorca, on no s'exerceix com a govern ni com a oposició ha estat possiblement el punt més feble del Pacte, i ha donat lloc a situacions políticament difícils que no ens han permès projectar un perfil diferenciat. Davant això, Els Verds ens hem centrat més en l'àmbit de l'acció de govern de la comunitat per projectar el nostre perfil. Així i tot, mitjançant actuacions de denúncies a pobles s'ha aconseguit projectar perfil i dotar de contingut el grup del consell.
1.3.F. Presència municipal
Llevat de a Palma i a Artà, la presència a ajuntaments no ha funcionat com a coalició. El regidor de Fornalutx és d'Els Verds a tots els efectes, i el de Marratxí d'EU. Especialment paradigmàtic ha estat el cas de Sóller, on l'assemblea verda va optar per donar suport a un candidat incloït com a independent dins la llista del PSOE, en comptes de donar suport a la coalició. El temps ha demostrar que l'opció de l'assemblea local d'Els Verds a Sóller era la correcta, i el regidor s'ha convertit en el referent indiscutible de l'ecologisme polític a Sóller i la seva comarca. D'altra banda, a Palma s'ha aconseguit visualitzar que existeix un regidor d'Els Verds en el si d'una coalició, la qual cosa mostra que una coalició no implica necessàriament pèrdua de perfil.
Per una altra banda, s'ha de destacar que aquelles candidatures que no han donat lloc a presència institucional no han tengut continuïtat una vegada finalitzat el procés electoral.
1.3.G. Extensió com a coalició
Els Verds de Mallorca hem realitzat activitats d'extensió territorial i sectorial conjuntes amb EU de Mallorca, sobretot en relació al transport i al territori. La conclusió que hem tret és que al marge de la comarca de Llevant, on la coalició ha tengut efectes sinèrgics, les activitats d'extensió a la part forana no ha funcionat en el sentit que no ha sumat noves afinitats a les prèviament existents per part d'EU o d'Els Verds de forma individual.
1.3.H. Seguiment de la coalició
S'ha vist molt marcada pel seguiment de l'agenda política del govern i la seva projecció cap al 2003, la qual cosa ha provocat una menor dedicació al desenvolupament d'allò estrictament acordat en la coalició de 1999.
1.4. Els Verds i la Conselleria de Medi Ambient
1.4.A. Valoració general
Els Verds hem gestionat al llarg de la legislatura les competències incloses en la Conselleria de Medi Ambient: aigua, residus, biodiversitat, litoral, ports, mobilitat sostenible i educació ambiental.
En el pacte signat en 1999 les competències d'ordenació del territori -abans dins la Conselleria de Medi Ambient- es varen transferir a la Conselleria d'Obres Públiques, Habitatge i Transports, i les d'energia passaren a una Conselleria d'Innovació i Energia de nova creació. Per aquest motiu vàrem negociar la creació de dues noves direccions generals, la Direcció General d'Educació Ambiental i Mobilitat, i la Direcció General de Residus i Energies Renovables, amb l'objectiu d'influir en les polítiques de transport i energia del Govern; encara que finalment en aquests darrers temes la nostra influència no ha resultat molt significativa.
La Conselleria de Medi Ambient és una àrea de gestió complexa i de gran envergadura. Gestionar els problemes de "final de canonada" resulta una tasca difícil, sobretot si no se disposa de prou recursos humans ni econòmics i no es resol la vertadera causa del malbaratament dels recursos naturals: el model territorial.
A més dels problemes estructurals, ens hem trobat amb una administració antiquada i poc eficaç, mancada de recursos humans i financers i fins i tot de competències per dur a terme modificacions importants en la pròpia gestió.
A més a més, la manca de suport en alguns casos a la tasca i iniciatives realitzades per la Conselleria de Medi Ambient per part de la resta de govern ha provocat que ens haguem sentit sols en la dura tasca de dur endavant les polítiques signades al pacte de 1999.
Les polítiques realitzades des de la Conselleria de Medi Ambient han estat clares i valentes, seguint el pacte signat en 1999. Conscients de la necessitat de modificar el model territorial i econòmic, hem dut endavant polítiques de canvi cap a la sostenibilitat ecològica de les Illes Balears.
Malgrat que en mots de casos no hem comptat amb el suport de la resta de govern, i amb crítiques molt fortes per part de l'oposició, hem aconseguit millorar i reorientar les polítiques d'aigua, residus, ports, protecció de la biodiversitat, etc. El canvi produït és molt important i posa les bases per aprofundir en polítiques més sostenibles ecològicament.
1.4.B. Biodiversitat
En les polítiques de conservació de la biodiversitat s'ha de destacar la declaració d'espais protegits (parcs naturals, monuments i reserves naturals). S'ha passat d'un 1,5 % de territori protegit a un 6 % a totes les Illes Balears, ja no som la penúltima Comunitat Autònoma de l'Estat espanyol respecte a espais protegits. S'han creat el parc natural de la península de Llevant, la reserva natural de s'Albufereta i el monument natural de ses Fonts Ufanes a Mallorca, el parc natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera a les Pitiüses i el parc natural de Cala d'Hort a Eivissa. S'ha iniciat la tramitació de la declaració com a monuments naturals del torrent de Pareis, sa Fosca i torrent de Lluc a Mallorca i dels barrancs de Santa Anna, l'Algendar i Trebalúger a Menorca.
S'han augmentat de forma important, malgrat que encara insuficient, els recursos humans i financers per a la gestió dels espais protegits, creant i dotant places de directors de parcs i reserves, tècnics i brigades de treballadors.
La política de conservació ha estat clau en la gestió de la Conselleria de Medi Ambient. S'ha aprovat la Llei de protecció ambiental de ses Salines d'Eivissa i Formentera i es troba en tramitació parlamentaria la Llei de Biodiversitat, que significarà la modernització de la legislació ambiental a les Illes Balears. A més s'ha aprovat el Decret de Protecció dels Alzinars, pendent des de feia 10 anys. S'ha iniciat el Decret de Protecció i Conservació de les Zones Humides de les Illes Balears (en tramitació) i s'ha de fer el Decret de la Xarxa Natura 2000 per donar cobertura a les zones LIC i ZEPA declarades pel govern fa mes d'un any.
1.4.C. Recursos hídrics
En la gestió dels recursos hídrics s'ha apostat de forma clara per una nova cultura de l'aigua que prioritza l'ús eficient i racional d'aquest recurs escàs. Hem aconseguit fer entendre a una part de la ciutadania i a alguns dels partits del pacte que les dessaladores no són la solució per a l'abastiment de l'aigua, sinó que la gestió de la demanda i la gestió eficient de tots els recursos: aqüífers, dessaladores, fonts, embassaments, esdevenen els elements claus d'una bona gestió de l'aigua. Tot això s'hauria d'acompanyar d'una minva del creixement urbanístic i turístic actual.
Per primera vegada en aquesta CC.AA. s'ha actuat amb la responsabilitat que pertoca a les administracions públiques quan a la preservació del bé comú. Es fa complir la normativa vigent: el Pla Hidrològic de les Illes Balears i s'ha aprovat el Decret d'Organització de l'Administració Hídrica, que permet la participació d'altres administracions i col·lectius. Es troba pendent d'aprovació el Decret de Creació del Banc de l'Aigua, una iniciativa capdavantera a l'Estat espanyol que permetrà que la pagesia accedeixi a una fórmula corresponsable de gestionar l'aigua per a rec agrícola.
Altres iniciatives capdavanteres impulsades per la direcció general de recursos hídrics han estat:
- Decret de zones vulnerables als nitrats per aplicar una directriu europea, i que afecta sobretot a sa Pobla.
- Decret de mesures especials per a la sequera, que contempla la generalització dels dispositius d'estalvi d'aigua i la millora de les canonades per reduir les pèrdues a la xarxa.
- Decret de zones sensibles per evitar que l'abocament d'aigües depurades provoqui problemes de contaminació en zones vulnerables.
- Moratòria sobre l'obertura de nous pous, en aplicació del pla hidrològic.
- Creació d'òrgans de participació social, com el fòrum de l'aigua i el Consell balear de l'Aigua i les Juntes Insulars que reorganitzen l'administració hídrica.1.4.D. Residus
Pel que fa als residus urbans, s'ha apostat pel reciclatge, reutilització i reducció dels residus com a polítiques de futur, mitjançant l'aprovació del pla de gestió dels residus urbans de Mallorca sense permetre l'augment de la incineració, i també del pla de residus d'Eivissa i Formentera.
També s'ha elaborar per primera vegada a les nostres illes el Pla de Residus Voluminosos i Enderrocs, encara que amb l'aprovació de la Llei de Consells, aquest Pla passà a ser de la seva competència, juntament amb gestió dels residus urbans. Actualment la Conselleria de Medi Ambient està elaborant el Pla de Residus Perillosos i el Pla de Deixalleries per a cada illa.
1.4.E. Ports i litoral
La gestió dels ports i litoral també ha suposat un canvi profund. Per primera vegada s'ha aconseguit establir un sistema d'adjudicació dels amarraments amb finalitat recreativa, regit per criteris objectius i a través de llistes d'espera públiques. S'han iniciat, també per primera vegada, plans d'ordenació i d'usos de ports de titularitat pública com: Ciutadella, Porto Colom, Sóller, Sant Antoni, Andratx, etc. Això ha anat acompanyat d'una moratòria de ports esportius que ens permetrà plantejar un pla de ports esportius centrat en la contenció del creixement desbordat d'aquestes instal·lacions.
1.4.F. Educació ambiental i mobilitat
En educació ambiental s'han creat i consolidat els equips d'educadors ambientals a les quatre illes. S'ha posat en funcionament el Fòrum d'Educació Ambiental de les Illes Balears com una assemblea de participació social amb continuïtat temporal i transversalitat en l'acció. S'ha elaborat l'Estratègia Balear d'Educació Ambiental com a pla d'acció a mitjà i llarg termini, recollint el compromís de l'agenda 21 de la Cimera de la Terra. En relació a la mobilitat, s'ha participat en la redacció del Pla director sectorial de transports a través de l'estratègia de sostenibilitat del transport, i s'ha elaborat en Pla de vials no motoritzats.
1.4.G. La Conselleria de Medi Ambient i la participació social
Hem intentat cohesionar i promocionar l'administració ambiental de les Illes Balears, generant una administració oberta, participativa i integrada dins la societat, en definitiva una administració ambiental moderna i pròpia del segle XXI. Així s'han creat fòrums de participació institucional i ciutadana:
- Fòrum de Sostenibilitat de les Illes Balears, en el que s'han tractat amb profunditat diversos temes relacionats amb el significat i implicacions de la sostenibilitat a les nostres illes.
- Fòrum d'Educació Ambiental, en el que s'ha desenvolupat l'Estratègia d'Educació Ambiental de les Illes Balears.S'ha realitzat una tasca important d'incentivació de les Agendes locals 21, actualment ja són 26 municipis a Mallorca els que treballen en la seva agenda local, comptant amb la participació ciutadana en l'elaboració d'un pla d'acció.
La participació ciutadana també es vol potenciar amb l'obertura de l'administració a través d'un punt d'informació ambiental i l'adaptació de la pròpia pàgina web de la Conselleria de Medi Ambient.
S'ha incentivat la Comissió Balear de Medi ambient de la Conselleria com a òrgan cabdal en l'avaluació de l'impacte ambiental de tots els plans i programes. En aquest sentit, cal ressaltar que la Llei d'Avaluació d'Impacte Ambiental ja ha entrat a tràmit parlamentari perquè es pugui aprovar aquesta legislatura, dotant la nostra comunitat amb una llei capdavantera a l'Estat espanyol que transposa la corresponent directiva europea.
Però de l'administració ambiental s'espera efectivitat en la vigilància i control del compliment de la normativa, informant a la població i defensant els recursos naturals de qualsevol abús. Així, entre altres, s'ha millorat les tasques d'inspecció i vigilància ambiental, s'ha creat el cos d'Agents del Medi Ambient, elevant l'antic cos de guardes forestals quant a nivell laboral, formació i professionalització, per conformar-lo com un cos d'agents d'autoritat especialment dedicat a informar, sancionar i vigilar més directament sobre el territori.
1.4.H. Relació amb la resta d'administracions
Ha resultat difícil, per part de la Conselleria de Medi Ambient s'ha intentat treballar amb la col·laboració d'altres institucions, però en molts casos això no ha resultat del tot possible.
Pel que fa la a resta de conselleries, no hem aconseguit implicar gaire a la Conselleria d'Innovació i Energia en la promoció de les energies renovables, a la Conselleria d'Obres Públiques en temes de contenció del creixement urbanístic i de mobilitat sostenible, o a la Conselleria d'Agricultura i Pesca en la col·laboració per concedir ajudes agroambientals, etc. També hem trobat moltes reticències i problemes competencials en les col·laboracions amb els consells insulars, la qual cosa ha dificultat les tasques que s'han dut conjuntament.
1.4.I. Conclusions
La feina feta ha estat molta, i s'han dut a terme polítiques innovadores, d'acord amb el pacte signat el 1999. La tasca feta per l'equip verd de la Conselleria de Medi Ambient obre un camí real a la possibilitat de fer polítiques per a la sostenibilitat ecològica, econòmica i social de les Illes Balears. Hem demostrat que és possible, i que Els Verds hi creiem, volem i sabem fer un món millor aquí i ara.
Manquen projectes per finalitzar i fins i tot per començar i, és clar, ho podíem haver fet millor, però els avanços són clars. Cal seguir treballant fins al maig de 2003 per projectes que encara són possibles com el parc natural de la Serra de Tramuntana.
1.5. Els Verds, més enllà de la presència institucional
Al darrer Congrés de Binicanella, Els Verds ens marcàvem l'objectiu de no caure en una institucionalització que ens fes perdre el contacte amb la realitat del carrer. Fruit de la nostra manca d'experiència institucional, Els Verds hem posat bona part de la nostra estructura i capacitat d'organització al servei d'aquesta activitat institucional, la qual cosa ens ha impedit dedicar més esforços a la potenciació organitzativa i d'una xarxa social alternativa.
Tot i així, hem fet esforços importants que en els darrers temps han començat a donar els seus fruits en forma d'un increment de les persones que s'acosten a Els Verds. Entre aquests esforços tenim la revista Diverdsitat i el butlletí electrònic que fem com a Verds de les Illes, que tenen una important demanda social i s'han convertit en referents de la cultura política verda, la participació en la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, la promoció de l'Observatori de Salut i Seguretat Ambiental i la realització d'actes públics i eco-fòrums.
El repte a partir d'ara és que una vegada superada aquesta etapa d'estrena institucional, dediquem més esforços a l'activitat al marge de les institucions amb l'objectiu de reforçar l'organització i la xarxa social.
2. ELS VERDS, DAVANT EL REPTE DEL 20032.1. Introducció
D'acord amb la doble vessant institucional i social de Els Verds, els dos principals reptes per al 2003 són garantir la presència institucional a la propera legislatura per reforçar la reedició del Pacte amb més pes verd, i reforçar l'organització i la xarxa social vinculada a la nova cultura política verda i al moviment per una altra globalització.
En relació a la presència institucional, Els Verds hem de consolidar el salt a les principals institucions viscut arrel de les eleccions de 1999, i al mateix temps aconseguir per primera vegada representació en alguns dels municipis més important de l'illa.
En relació a la presència social, el repte és incrementar els esforços, especialment a la Part Forana i en relació a temes sectorials que vaguin més enllà dels estrictament ambientals.
2.2. Possibilitats de coalicióLes possibilitats de coalició amb Esquerra Unida de Mallorca han de partir de la base que Esquerra Unida i Els Verds estam en igualtat de condicions pel que fa a l'accés a les institucions i que per tant la coalició s'ha de fer d'igual a igual, encara que es poden introduir correccions que reflecteixen d'una banda el major pes organitzatiu d'Esquerra Unida i de l'altra les expectatives de creixement d'Els Verds.
2.3. Model de PacteEls Verds de Mallorca aposta de forma decidida per la reedició del Pacte plural que governa la nostra comunitat autònoma. Ara bé, d'acord amb la valoració dels més de tres anys de Pacte transcorreguts, hi ha aspectes significatius del model signat el juliol de 1999 que s'han mostrat inadequats i que per tant s'haurien de corregir en cas que els resultats electorals facin possible la negociació d'un nou pacte plural:
A. Exigir desenvolupament dels acords: Els Verds hi hem de ser perquè les coses canviïn
Els Verds hem de ser capaços de combinar lleialtat als acords signats amb exigència en el desenvolupament dels acords.B. Més polítiques transversals
El Pacte ha estat incapaç de fer polítiques transversals estratègiques i de corresponsabilitzar les diferents àrees de gestió.C. Obrir noves àrees d'interès temàtic
Els Verds hem reforçat notablement la nostre projecció ambientalista gràcies a la gestió de la Conselleria de Medi Ambient. Ara el repte és obrir nous eixos temàtics en relació als serveis públics (sanitat, educació), l'accés a l'habitatge o la política immigratòria.D. Negociar recursos econòmics i humans per desenvolupar projectes
En cas que es pugui negociar un nou Pacte el 2003, Els Verds no ens hem de limitar a negociar programa, sinó que també hem de posar damunt la taula la necessitat de traduir els compromisos programàtics en recursos econòmics i humans per poder desenvolupar els projectes pactats.E. Introduir mecanismes de gestió política
Una de les principals mancances del Pacte ha estat la manca de mecanismes de gestió política, que només s'han posat en marxa per gestionar conflictes.2.4. Reforçament organitzatiu
Des del punt de vista organitzatiu, els dos principals reptes de Els Verds de Mallorca són la presència a la Part Forana de Mallorca, l'organització d'una Assemblea de Palma i la creació d'àrees o grups de treball sectorials.
A. Presència a la Part Forana
En els darrers temps Els Verds hem començat a recollir els primers fruits de la nostra feina en forma d'incorporacions significatives de persones socialment actives a diferents pobles de Mallorca. Al mateix temps, Els Verds mantenim una bona implantació a Sóller i Fornalutx i a la comarca de Llevant, en aquest darrer cas com a coalició EU-EV. Però encara tenim molta feina a fer per incrementar la nostra presència a la Part Forana.B. Organització d'una assemblea de Palma
Ara mateix, Els Verds tenim presència especialment a Palma, però fins ara no hem estat capaços de traduir aquesta presència en una estructura organitzativa. Per això ha de ser un objectiu d'Els Verds de Mallorca, l'organització d'una assemblea de Palma.C. Creació d'àrees o grups de treball sectorials
En els darrers temps hem detectat una demanda de treball en temes no estrictament ambientals. Els Verds hem de globalitzar el nostre discurs i tenir opinió i línies de treball en relació a temes econòmics, socials i culturals; per exemple en relació a tot allò relacionat amb la immigració, la qualitat dels serveis públics com la sanitat o l'educació, o el paper de la ciència en relació als conflictes socioambientals. Aquestes inquietuds es poden canalitzar a través d'àrees o grups de treball, que també poden ser una bona manera per implicar les persones col·laboradores.2.5. Cap a una xarxa social alternativa
La vocació extra-institucional d'Els Verds ens exigeix no conformar-nos amb la consolidació de la nostra presència a les principals institucions. Els Verds hem d'aspirar a ser un referent polític per la moviment per una altra globalització, un moviment que està aconseguint un nou reviscolament de la societat civil, tant des d'un punt de vista de la capacitat d'elaboració de propostes com des del punt de vista organitzatiu i de capacitat de mobilització.
A Mallorca, la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social ha demostrat ser un bon instrument de treball conjunt d'entitats de tot tipus a favor d'una altra globalització, com va posar de manifest l'èxit organitzatiu i de participació de la cimera alternativa o les mobilitzacions en contra de la guerra. Els Verds hem de continuar implicar-nos activament en aquesta Plataforma, perquè és evident que més enllà de les peculiaritats i diferències, i moltes entitats a Mallorca que compartim objectius importants.
Per altra banda, fruit de la reflexió sobre les noves preocupacions ciutadanes i les noves formes de participació pública, Els Verds hem promogut la creació d'un Observatori de Salut i Seguretat Ambiental que pretén donar respostes a reptes com el de la seguretat alimentària, la contaminació electromagnètica o la industrialització de la nostra salut. Els Verds hem de continuar prestant suport logístic a l'Observatori respectant la seva independència. Finalment, Els Verds hem d'aprofitar les possibilitats que ens ofereix el nou local de Palma per incrementar les activitats a la nostra seu i oferir serveis a afiliats i simpatitzants, com ara un servei de documentació.
inici de pàgina | ©2007 Els Verds de Mallorca