II Congrés d'Els Verds de Mallorca

Palma de Mallorca, 25 i 26 d'octubre de 2002

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

APLICACIÓ DEL PRINCIPI DE PRECAUCIÓ A LES NOVES TECNOLOGIES GENÈTIQUES HUMANES

En els darrers temps estam assistint a una autèntica revolució científica i tecnològica lligada a la biotecnologia humana que deixa petita la introducció dels aliments transgènics. D'ençà que en 1996 es va clonar el primer mamífer, la famosa ovella Dolly, l'avanç ha estat imparable. Actualment, ja s'ha descobert el genoma humà, composat per uns 30.000 gens, i ja s'han anunciat embarassos amb clons humans a Itàlia. Als Estats Units s'han patentat fragments d'ADN humà, i la indústria de la biotecnologia té uns ingressos de 25.000 milions de dòlars anuals.

Especialment preocupant és el desenvolupament de l'enginyeria genètica aplicada a la reproducció humana. Entre les noves tècniques objecte de multimilionaris programes d'investigació tenim la clonació reproductiva, que consisteix en la creació artificial de duplicats genètiques de persones. Afortunadament, aquesta tècnica ja s'ha prohibit a molts països, i l'ONU negocia un tractat per prohibir-la. Encara que no s'hagi provat amb persones, resulta també molt preocupant el futur que obre la modificació genètica heredable; es a dir, les tècniques d'enginyeria genètica que alteren el material genètic (d'òvuls, espermatozoides o embrions) que es llega a la descendència.

Els defensors d'aquestes noves tecnologies genètiques humanes ens prometen un futur esperançador, en el qual tendrem possibilitat de dissenyar la composició genètica dels nostres fills; de millorar genèticament l'espècie humana: la salut, l'aparença, la personalitat, l'habilitat cognoscitiva, la capacitat sensorial, la duració de la vida... Aquesta visió amaga una ideologia sociopolítica eugenèsica que ens recorda al món feliç d'Aldoux Huxley. El somni de la millora genètica de l'espècie humana es pot convertir en el malson d'un nou racisme genètic, de l'aparició d'èlits genèticament millorades i de la millora biològica a través del control de la reproducció.

No es tracta de posar entrebancs a la creativitat científica ni d'oposar-se per si a la biotecnologia, de la qual sens dubte es podran obtenir beneficis per al tractament de moltes malalties. El problema és que quan aquestes tècniques s'apliquen a la reproducció, els efectes són irreversibles, i l'avenç de la tècnica evoluciona molt més ràpidament que la comprensió dels seus riscos. En paraules de Vandana Shiva: "La promesa de curar malalties amb l'enginyeria genètica humana ha progressat més ràpidament a Wall Street i als mitjans de comunicació que en el coneixement científic bàsic de com els gens operen i com la manipulació genètica afecta als organismes en conjunt".

No sempre hi ha relació directa entre la composició genètica i la salut o les característiques del comportament humà: el determinisme genètic ignora la complexitat inherent a la naturalesa humana, així com les interaccions entre els diferents gens, que encara estan molt lluny de la nostra comprensió. L'intent de dominar la naturalesa humana a través de la biotecnologia pot ser encara més perillós que la dominació industrialista de la naturalesa. Si les conseqüències imprevistes són greus en els cas dels ecosistemes, encara ho poden ser més en el cas de la genètica humana.

Recentment es va fer públic que Dolly, l'ovella clonada, patia d'artritis i d'un envelliment prematur. De fet, els resultats dels experiments de clonació amb mamífers han estat que només un de cada 116 clons ha nascut viu, i la majoria de la descendència presentava importants defectes. Atès que el fracàs és consubstancial a la clonació, la pregunta és òbvia: podem permetre que la manipulació genètica s'experimenti amb persones?

Atès que els riscos poden aparèixer a llarg termini i tenir conseqüències imprevisibles, val la pena aturar-se a pensar on volem posar els límits en la manipulació genètica humana. Necessitam un debat social pausat no dominat per interessos comercials previ al desenvolupament tecnològic, capaç de diferenciar la modificació genètica per prevenir malalties que no manipula els òvuls o espermatozoides, de la manipulació genètica heredable que es transmet a les generacions futures.

Però sobretot, resulta fonamental que els beneficis de les tècniques genètiques socialment acceptades estiguin a l'abast de tothom i es sotmetin a control democràtic. Existeix el risc real que les teràpies genètiques suposin donar prioritat al tractament de les malalties d'una minoria rica, en detriment de les necessitats de salut de la major part de la població al planeta. De fet, els antecedents no són gens encoratjadors: dels 1.223 fàrmacs comercialitzats entre 1975 i 1996, només 13 estaven destinats a les malalties tropicals que afecten milions de persones als països menys avançats.

La biotecnologia té el risc de generar una medicina per a rics: la gran majoria de malalties estan causades per condicions ambientals no genètiques. El tractament de les tres principals malalties que afecten els països pobres (malària, diarrea i SIDA) no depèn únicament de la manipulació genètica sinó principalment de factors socials i econòmics (accés a l'aigua potable, educació sexual...). La pulmonia, la diarrea, tuberculosi i malària representen més de la cinquena part de la càrrega de malalties mundials, però reben menys de l'1% dels fons d'investigació. La reducció de la despesa sanitària imposada pel FMI en el marc dels programes d'ajustament estructural provoca que molts pobres morin per malalties fàcilment tractables com la tuberculosi. Això ens mostra com sovint el desenvolupament tecnològic es pot convertir en una cortina de fum per evitar fer front als problemes reals, que en el cas de la salut no són de naturalesa genètica, sinó que tenen que veure amb la pobresa i les desigualtats a escala planetària.

En altres casos, les teràpies genètiques poden distraure l'atenció sobre les causes ambientals d'algunes malalties. Per exemple, l'aplicació de teràpies genètiques per al tractament del càncer no ha de desviar l'atenció sobre la necessitat de prevenir les causes ambientals d'aquesta malaltia, que tenen relació amb la contaminació del medi.

Fins i tot als països rics, en un context de creixent privatització de l'atenció sanitària, l'accés a les teràpies genètiques no estarà en funció de la necessitat, sinó de la capacitat adquisitiva. A més, si s'arribessin a generalitzar les proves genètiques, les persones amb una predisposició genètica a patir determinades malalties serien excloses de la cobertura sanitària privada, perquè aquesta no té interès en invertir en la salut de les persones insolvents.

Per aquests motius, no es pot permetre que les grans multinacionals farmacèutiques i biotecnològiques determinin els objectius de la investigació en salut. Això obliga a enfortir la investigació pública amb objectius socialment orientats i a denunciar els intents de manipulació de la ciència amb finalitats comercials. Per això és fonamental que la recerca científica tengui les seves pròpies avaluacions: objectives, transparents i lliures de conflictes d'interessos.

Finalment, s'ha de denunciar que l'optimisme tecnològic d'aquells que mostren una fe cega en que la tecnologia genètica millorarà la situació de l'espècie humana, és el mateix que ens ha dut a una crisi ecològica d'abast civilitzatori. Les promeses biotecnològiques actuals, sovint prou distants de l'opinió majoritària entre els mateixos investigadors, ens recorden aquelles que afirmaven que la producció d'electricitat d'origen nuclear seria tant barata que no valdria la pena ni mesurar-la. Per no repetir errors passats, necessitam aplicar el principi de precaució al desenvolupament de la biotecnologia humana abans que sigui massa tard.

 

inici de pàgina | ©2007 Els Verds de Mallorca