III Congrés d'Els Verds de Mallorca

Palma de Mallorca, 7 i 8 de novembre de 2003

PROPOSTA DE PONÈNCIA POLÍTICA

Jordi López

 

ÍNDEX

1. Un altre món encara és possible

2. Mallorca davant el repte de la sostenibilitat

3. Els resultats electorals: la fi d'una il·lusió

4. Estratègia política: treballar en xarxa per resistir i transformar

4.1. Reforçar les agrupacions locals

4.2. Treballar en xarxa amb tots els aliats polítics i socials possibles

a) Xarxes socials de resistència

b) Xarxes socials de transformació

4.3. Activitat institucional al servei del treball en xarxa

4.4. Projectar diferents polítiques sectorials més enllà de les ambientals

4.5. Explotar les contradiccions entre turisme hoteler i residencial

1. UN ALTRE MÓN ENCARA ÉS POSSIBLE

La invasió d'Iraq per part d'Estats Units i els seus aliats va posar de manifest de forma tràgica fins a quin punt les economies occidentals depenen de l'accés al petroli barat i abundant de l'Orient Mitjà. Encara que la guerra global contra el terrorisme després de l'11-S i les armes de destrucció massiva varen ser l'excusa, la polèmica sobre els informes fraudulents en relació a les inexistents armes de destrucció massiva ja ha deixat totalment clar que els motius reals de l'atac a Iraq tenien relació amb el control dels seus recursos petrolífers, a més del domini geo-estratègic de la regió i els interessos de la indústria militar.

En comptes d'iniciar ja la transició cap a una economia solar per fer front a les conseqüències del canvi climàtic provocat pel consum abusiu de combustibles fòssils, l'administració Bush propugna el control militar dels recursos petrolífers en una fugida cap endavant de conseqüències imprevisibles per a l'estabilitat climàtica i política del planeta.

L'altra cara de la moneda ha estat l'eclosió de la ciutadania com a únic contrapès realment efectiu al poder hegemònic dels Estats Units i del seu complex militar-industrial. L'enorme oposició ciutadana a aquesta guerra il·legal, immoral i criminal permet mantenir vives les esperances en que un altre món encara és possible. El rebuig a les guerres preventives s'haurà de traduir però en capacitat de transformació preventiva si volem avançar cap a una pau justa que eviti el declivi social i ambiental del planeta en un segle que serà ecologista o no serà.

Efectivament, aquest convulsiu inici de segle està posant de manifest una preocupant accentuació de les tendències més negatives en relació a la crisi ecològica global, la globalització neo-lliberal, la crisi de la democràcia representativa, l'abisme Nord-Sud i el tancament de fronteres a la immigració que aquesta desigualtat provoca.

Quan ja hem arribat a les tres dècades de la irrupció pública de la problemàtica ecològica global, amb fets com la Conferència sobre Medi Ambient i Desenvolupament celebrada a Estocolm en 1972, la publicació del primer informe del Club de Roma sobre els límits del creixement o la crisi del petroli de 1973, ningú no pot negar que assistim a una crisi ecològica de dimensions civilitzatòries. L'empremta de l'activitat humana ha esdevingut tan ampla i intensa que és capaç d'alterar els processos fonamentals que regulen el funcionament de la biosfera.

L'exemple que millor il·lustra aquesta crisi ecològica global és sens dubte els canvis climàtics provocats per la combustió massiva i creixent dels combustibles fòssils acumulats durant milions d'anys a l'escorça terrestre. La resposta oficial al problema del canvi climàtic, després d'intentar sense èxit negar l'evidència, intenta no qüestionar el modus vivendi dels països rics que ha provocat el problema, ni la distribució desigual del consum de recursos i de la producció de contaminació a escala planetària.

L'ecologisme polític parteix de la base que els països rics hem contret un deute ecològic amb els països pobres perquè ens hem apropiat de forma desigual dels recursos comuns. Per tant, és responsabilitat dels rics disminuir les emissions encara que això impliqui transformar els actuals patrons de producció i consum insostenibles i insolidaris. La nostra elevada dependència del petroli no es pot generalitzar a escala planetària ni es podrà mantenir en properes generacions. D'acord amb el principi de pensar globalment i actuar localment, aquesta exigència ha de tenir traducció en les diferents polítiques sectorials que tenen incidència sobre el consum energètic a nivell local.

Quant a la mundialització econòmica de signe neo-lliberal, aquesta continua fent estralls amb la creixent integració de les economies locals, regionals i nacionals en els mercats internacionals dominats per les grans empreses transnacionals i institucions comercials i financeres no sotmeses a controls democràtics. La primera víctima d'aquesta globalització és la democràcia. Les decisions que afecten les condicions de vida de milions de persones arreu del planeta depenen cada vegada més de decisions privades, mentre que el marge de maniobra de les institucions polítiques sotmeses a controls democràtics és cada vegada menor. L'ecologisme polític treballa per contraposar a aquest creixent buit democràtic el poder de la ciutadania en la definició de les condicions de vida, tant en l'àmbit local com en l'àmbit global.

La mundialització econòmica provoca la intensificació de les desigualtats, tant dins els països rics, com entre països pobres i rics. En nom del fonamentalisme de mercat es supedita les possibilitats de desenvolupament de països i regions senceres al interessos de les grans corporacions. La creixent descomposició social i ambiental que això provoca incrementa els fluxos migratoris cap als països més desenvolupats, que es mostren cada vegada més incapaços d'aplicar mesures no basades en el tancament de fronteres i la persecució policíaca. La supeditació de la política d'immigració a les necessitats laborals dels països receptors converteix les persones immigrants en "kleenex" d'usar i llençar en funció de les nostres pròpies necessitats de mà d'obra barata.

Els països rics tenim un deure de solidaritat amb les persones immigrants perquè els fluxos migratoris son una conseqüència del colonialisme i d'una distribució desigual dels recursos que ha generat un deute ecològic que ara no ens podem negar a pagar. L'acollida solidària, el repte de la multiculturalitat i la plena ciutadania, incloent el dret a vot, seran elements centrals de l'agenda política d'Els Verds per al segle XXI.

Val a dir que les nostres illes no estan al marge d'aquestes tendència globals: des d'aquí també contribuïm a les causes i en patirem les conseqüències. I si contribuïm al problema també hem de contribuir a les solucions, en un segle on allò global i allò local estaran cada vegada més interrelacionats. Els Verds hem de respondre a aquestes tendències amb uns plantejaments ideològics i una pràctica política basada en l'aprofundiment democràtic, la sostenibilitat i l'equitat.

2. MALLORCA DAVANT EL REPTE DE LA SOSTENIBILITAT

A Mallorca també tenim el repte d'avançar cap a la sostenibilitat i l'equitat. En relació a la crisi ecològica global, el repte fonamental és avançar cap a una economia solar que redueixi la nostra elevada dependència del petroli en particular i dels combustibles fòssils en general. El consum de petroli és de 13 barrils per persona i any de mitjana, sobretot en forma de combustibles per a automòbils i avions. Quant al carbó, consumim un poc més d'una tona de mitjana anual per persona, bàsicament transformada en electricitat. La conseqüència és que les emissions de diòxid de carboni per càpita a les illes doblen la mitjana mundial.

L'avanç cap a la sostenibilitat ha de considerar l'abast de la nostra empremta, l'espai ambiental que no ens correspon i que utilitzam a costa de les necessitats de desenvolupament d'altres regions menys privilegiades del Planeta i de les generacions futures. La petjada ecològica reflecteix l'espai que utilitzam per proveir-nos de recursos i desfer-nos dels residus. La petjada ecològica de Mallorca equival a sis vegades el seu territori. La generalització a escala mundial del nostre nivell de consum implicaria que serien necessaris dos planetes, el doble d'espai ambiental. Però de planeta només en tenim un i ho hem de compartir!

A Mallorca, la contenció urbanística és la clau de volta del canvi de rumb cap a la sostenibilitat. Avançar cap a la sostenibilitat i reduir la dependència dels combustibles fòssils passa aquí per posar fre al continu creixement del ciment i de la massificació turística i residencial. Aquest creixement insostenible repercuteix sobre les diferents polítiques sectorials que tenen incidència sobre la crisi ecològica global: energia, aigua, residus, transport...

Les opcions tecnològiques permeten superar la limitació de recursos que ens imposa la insularitat; superar els límits del creixement amb el creixement artificial dels límits; això si mitjançant infrastructures d'elevat cost monetari i ambiental. Aquestes infrastructures, com ara la dessalació d'aigua de mar, responen a una visió insostenible i insolidària que pretén superar la limitació de recursos incrementant la nostra petjada a altres regions del planeta. A més a més, les suposades solucions tecnològiques imposen costes creixents que repercuteixen en tota la població (per exemple en forma d'increment dels preus de l'aigua), accentuant la socialització de les pèrdues del nostre model.

Quant a la mundialització econòmica, és evident que el sector immobiliari és un excel·lent exemple de moviment transnacional de capitals especulatius poc transparent i amb poques possibilitats de control democràtic. La concentració creixent d'empreses turístiques i per tant el poder cada vegada més grans dels operadors turístics fa que el marge de maniobra de les autoritats polítiques i de les empreses locals en la definició de la política turística que condiciona el nostre futur sigui cada vegada més reduït. Pensem per exemple en la disminució de capacitat negociadora en relació als preus o a l'afluència turística en un mercat cada vegada més dominat per les grans empreses transnacionals.

Aquesta disminució del marge de maniobra de les nostres institucions dificulta l'avanç cap a la sostenibilitat: reforçar la participació democràtica és una condició necessària per avançar cap a la sostenibilitat. Aquesta participació democràtica ha de fer possible reorientar en mercat en favor d'objectius socialment establerts. La fiscalitat ecològica, la legislació, la conscienciació i la transformació dels valors socials i els processos participatius, com ara les Agendes XXI o els pressuposts participatius són eines al servei d'aquest necessari redreçament del mercat sobre la base d'objectius socialment orientats.

El nostre model de creixement depredador del territori i les recursos, a més a més, s'ha mostrat incapaç de frenar la pobresa i l'exclusió de sectors cada vegada més amplis de la nostra societat. A les nostres illes, la situació social té poc a veure amb la bonança que reflecteixen els indicadors macroeconòmics. L'índex de desenvolupament humà, indicador promogut per Nacions Unides que integra variables monetàries i de qualitat de vida, ha posat de manifest els desajustos entre creixement i desenvolupament que genera el nostre model. Així, la nostra comunitat és la primera en renda per càpita de l'Estat, però en desenvolupament humà baixam al sisè lloc. I és que el PIB i altres indicadors monetaris no ens diuen res de precarietat, o de salaris i pensions inferiors a la mitjana estatal o dels dèficits en serveis públics, o de les creixents bosses de pobresa i d'exclusió social.

A les Illes, més de 50.000 persones viuen per sota del llindar de pobresa. Aquesta realitat hauria de servir de toc d'atenció per redreçar el nostre model en favor de la qualitat de vida i del benestar social. Un dels col·lectius amb més risc d'exclusió és el dels immigrants. Si ara ja s'enfronten a casos d'explotació laboral o amb dificultats per accedir a un habitatge digne o als serveis públics com la sanitat, haurem d'estar alerta perquè un possible refredament econòmic no doni lloc a situacions inacceptables de racisme, xenofòbia i marginació.

En aquest sentit, mai no ens cansarem de lamentar les surrealistes i irresponsables declaracions d'alguns líders polítics d'UM, culpabilitzant els nous immigrants del Sud de la pressió territorial a Mallorca!

Malauradament, amb el canvi polític resultant de les eleccions de maig de 2003 s'han esvaït les possibilitats ja de per si difícils de fer front als canvis estructurals que Mallorca necessita. El triomf del pacte PP-UM donarà ales a un model de creixement sense futur, que destrueix la nostra terra i incrementa les desigualtats socials.

3. ELS RESULTATS ELECTORALS: LA FI D'UNA IL.LUSIÓ

Els Verds vàrem fer una aposta decidida per la reedició del pacte de progrés amb més pes de les polítiques transformadores que defensam. Això no ha estat incompatible amb posar de manifest les mancances del Pacte, tant en relació a la manca de valentia i als incompliments en temes fonamentals com la contenció del creixement urbanístic, com en relació a la manca de gestió política del Pacte que ha impedit presentar-se com un conjunt cohesionat amb un projecte polític alternatiu al del PP.

L'oposició ciutadana a la postura del govern Aznar davant la guerra a Iraq i la reacció a la catàstrofe del Prestige feien preveure que les eleccions autonòmiques i municipals podien suposar un dur càstig al Partit Popular. La realitat ha estat ben diferent.

A les Illes Balears, encara que els resultats hagin estat molt ajustats (igual que en les eleccions de 1999 que donaren la victòria al Pacte) es pot parlar d'un fracàs del pacte i d'un èxit del PP. Moltes reaccions en calent a aquesta derrota han estat molt simplistes, com les que tractaven d'atribuir la responsabilitat al GOB per la seva crítica als incompliments dels compromisos territorials i a Joan Buades per la seva postura de suport crític al Pacte. En comptes de cercar culpables intentant desviar l'atenció sobre les pròpies responsabilitats, el que qual es una reflexió serena per aprendre dels errors que tots hem comès. Entre les causes múltiples i complexes que han permès al PP recuperar el Govern en podem apuntar les següents:

- La disminució de l'abstenció va beneficiar sobretot el vot de la por del PP relacionat amb el fantasma de la recessió turística malgrat el context polític aparentment molt desfavorable (prestige, guerra...). A l'hora de la veritat, hem pogut comprovar que molts de treballadors vinculats al món de l'hosteleria varen votar pensant en la butxaca i amb un horitzó temporal molt curt.
- La bipol.larització de la campanya en clau primàries estatals va beneficiar PP i PSOE; perjudicant els socis minoritaris del Pacte l'èxit dels qual era fonamental per fer possible la seva reedició..
- La poder mediàtic del PP i la manipulació informativa, especialment evident en alguns telediaris d'àmbit estatal.
- La imatge de guirigall del Pacte i les guerres internes, especialment però no exclusivament a les Pitiüses. El Pacte, tal com hem denunciat Els verds al llarg de tota la legislatura, ha estat mancat de cohesió i no ha esta capaç d'articular un projecte alternatiu al del PP coherent i amb missatges clars.
- L'estratègia de creixement del PSIB-PSOE a costa d'altres forces del Pacte: l'únic partit del Pacte amb increment de representació va estar el PSOE; els demés no hem obtingut beneficis electorals de la gestió.
- Mala campanya autonòmica d'EU-EV, tan perquè va començar tard a causa del retràs en la negociació de la coalició com per les tensions viscudes.

Els intents de negociar un pacte post-electoral de signe progressista al Consell, a priori una possibilitat remota i poc atractiva, no varen fructificar a causa de les elevades pretensions d'UM; que a l'hora de la veritat es va mostrar més entusiasmada per l'oferta de càrrecs del PP que per la possibilitat de donar continuïtat a les polítiques del Pacte i crear referents per al canvi de govern el 2007.

4. ESTRATÈGIA POLÍTICA: TREBALLAR EN XARXA PER RESISTIR I TRANSFORMAR

Aquest III Congrés ha de servir Els Verds per consolidar la capacitat d'influència social adquirida en el període 1999-2003, per fer front així al nou escenari polític que es preveu molt dur per als nostres plantejaments a causa de les prioritats polítiques anunciades pel pacte PP-UM.

4.1. Reforçar les agrupacions locals

Els Verds hem de fer una clara aposta municipalista, que passa per reforçar la nostra presència tant als municipis on tenim representació municipal com a coalició EU-EV, com en aquells on sense tenir representació municipal hem obtingut bons resultats autonòmics. Aquesta aposta municipalista passa entre altres per mesures com les que s'indiquen a continuació:

- Fer trobades als pobles per dinamitzar les agrupacions locals
- Realitzar visites freqüents dels càrrecs públics
- Organització d'actes públics i sopars
- Traslladar temes municipals al Parlament i al Consell
- Obrir seccions locals a la web d'Els Verds

4.2. Treballar en xarxa amb tots els aliats polítics i socials possibles

La derrota electoral del Pacte ha activat un discurs segons el qual per fer front a la dreta hegemònica representada pel PP s'ha d'afavorir la concentració de vot de l'esquerra, ja que les lleis electorals penalitzen la dispersió de vot. Des d'una força política com Els Verds no podem donar per bo sense més aquest discurs simplista que ignora un fet tal elemental com és la necessitat de definir què representa ser d'esquerres en el segle XXI. Tots coneixem el model que defensa el PP, però existeix un model de l'esquerra política alternatiu al model neo-lliberal que propugna el PP?

Sens dubte, l'horitzó polític d'Els Verds es contribuir a conformar majories progressistes a les institucions, però donades les mancances de l'experiència del Pacte de Progrés ara la prioritat passa per articular políticament i socialment a Mallorca amb tots els aliats possibles un discurs alternatiu al del "pensament únic": més globalització neo-lliberal, més tancament de fronteres a la immigració, ignorància de la crisi ecològica global, més poder pels grans grups econòmics i menys poder per a la ciutadania...

Una esquerra del segle XXI amb visió de futur ha de ser capaç de deixar de banda un discurs productivista insolidari amb els països menys avançats i inviable en el nostre planeta de recursos limitats. El mite que el creixement econòmic farà possible la redistribució de la riquesa i la protecció del medi ambient s'ha revelat com a una excusa per eludir les qüestions fonamentals de justícia distributiva en un món que avança acceleradament cap al col.lapse ecològic. L'articulació d'un discurs coherent d'esquerres obligarà igualment a replantejar qüestions fonamentals del discurs polític progressista com el paper de l'estat o el mite de la plena ocupació.

És evident que en ple procés de globalització i amb la crisi de l'estat del benestar el paper d'allò públic està canviant, perdent pes en favor dels poders econòmics: els despatxos privats cada vegada tenen més protagonisme a costa de les institucions democràtiques. Però Els Verds no ens podem instal·lar en un discurs estatalista que ignori el paper creixent dels estats com a legitimadors i defensors dels poders econòmics i de la violència estructural que generen o com a promotors d'una creixent redistribució negativa de la renda mitjançant la privatització de beneficis i la socialització de pèrdues que genera el nostre model. Els Verds no volem que les institucions democràtiques perdin pes en favor dels poders econòmics, però si que hem de defensar que des de l'àmbit de la societat civil es recuperi part del protagonisme que l'estat està deixant de costat, en favor de la participació, de la implicació i de l'autonomia personal front al poder tant polític com econòmic.

Quant al mite de la plena ocupació, cada vegada sembla més evident que no és possible que tothom treballi 40 hores a la setmana al llarg de tota la seva vida laboral. Fent de la necessitat virtut, Els Verds hem de defensar valors socials post-materials i models de vida que no girin exclusivament entorn al treball remunerat i al consumisme sense fre. El nostre model no pot ser que tothom treballi les màximes hores possibles per guanyar els màxims diners possibles per consumir el màxim possible (cada vegada més en grans superfícies i parcs temàtics accessibles a través de vies de gran capacitat en cotxe privat). Els Verds hem d'aspirar que la vida de les persones no giri només al voltant de la producció i el consum: la disminució de jornada, els períodes sabàtics per estudiar, viatjar, tenir cura dels infants o de les persones majors, l'oci creatiu, la simplicitat voluntària (no com a imposició), el desenvolupament personal, etc. han de ser els referents verds d'un nou paradigma de societat menys consumista i més lliure.

Al marge dels plantejaments teòrics, aquesta articulació social i política de "l'esquerra", donant per bona aquesta terminologia en la mesura que faci referència a la necessària alternativa al model de globalització neo-lliberal dominant, sorgirà sobretot de la confluència a partir de les xarxes socials de resistència i de transformació. Aquestes xarxes socials, informals o formals, han de ser capaces d'articular la resistència als projectes més destructius contemplats en el pacte PP-UM; així com de construir alternatives participatives per donar respostes a les nostres necessitats quotidianes al marge dels poders polítics i econòmics establerts. És previsible que en aquest treball en xarxa es produeixin més confluències amb unes forces polítiques que amb unes altres; la qual cosa evidentment haurà de condicionar la nostra política d'aliances de cara la 2007.

En conclusió, Els Verds ens marquem com a objectiu fonamental per a la legislatura 2003-2007 contribuir a teixir xarxes socials de resistència i transformació, que puguin afavorir l'articulació d'un projecte polític amb vocació de contribuir a conformar majories progressistes capaces d'oferir un discurs creïble clarament alternatiu al del PP.

a) Xarxes socials de resistència

El Pacte PP-UM és un acord en contra del medi ambient de Mallorca, ja que entre altres contempla els següents projectes destructius:

- Transport i carreteres: més autopistes (2n cinturó, prolongació de l'autopista de Llevant fins a Llucmajor, de la Ponent fins a Peguera i de la central fins a sa Pobla, nova autopista Inca-Manacor i 3r carril de l'autopista Palma-Inca), sense cap referència a la millora del transport públic.
- Energia: l'opció del cable elèctric és la pitjor des del punt de vista ambiental ja que obre les portes a l'entrada il·limitada d'energia, la qual cosa afavoreix el creixement desmesurat.
- Residus: més incineració sense esperar al desenvolupament del Pla de residus (entrada en funcionament de les plantes de metanització i compostatge, i desplegament de la recollida selectiva de matèria orgànica...).
- Parcs naturals: només en finques públiques, en contra del que es fa en tot el món.
- Ordenació del territori: pla territorial d'UM, sense protecció del sòl rústic; camp de polo a Campos i més camps de golf.
- Aigua: més dessaladores en comptes de més estalvi.

Els Verds hem de contribuir a intentar bloquejar els projectes més destructius a través de plataformes plurals ja existents o a noves plataformes locals que es puguin crear per plantar cara a projectes concrets. És important que aquesta tasca de resistència sigui molt descentralitzada i que s'impliquin a fons les agrupacions locals. Políticament, és previsible que hi hagi un important grau de coincidència en aquesta tasca primer amb EU, després amb el PSM, i en menor grau amb el PSIB-PSOE. En qualsevol cas, serà aquesta tasca conjunta la que ha de donar sentit i justifiqui políticament i socialment l'articulació de majories progressistes que recuperin l'esperança de l'electoral en el canvi de signe polític a la nostra comunitat.

b) Xarxes socials de transformació

Cada vegada resulta més evident que ni l'estat ni el mercat es troben en condicions de garantir de forma coherent amb la nostra visió del món moltes de les nostres necessitats i inquietuds quotidianes en relació al què menjam, al nostre consum, la forma de desplaçar-nos... Perquè ja no podem esperar més, hem de tenir vocació de contribuir a construir alternatives aquí i ara, destinant a aquest objectiu tots els mitjans al nostre abast.

En aquest sentit, hem d'aprendre del moviment gai, que cansat d'esperar la seva plena normalització que no acaba d'arribar, està creant una important xarxa de productes i serveis adreçada a satisfer les seves necessitats. L'ecologisme polític tampoc no pot esperar a convèncer tota la societat i conquerir les institucions per consolidar un teixit econòmic, social i cultural al servei dels reptes d'aquest crucial inici de segle. Tenim molts d'exemples d'iniciatives transformadores que contribuirien a recuperar part del control sobre les nostres vides que els poders econòmics ens volen robar:

- Consum ecològic: cooperatives
- Cotxe compartit
- Usuaris transport públic
- Usuaris bicicleta: massa crítica
- Comerç just
- Mitjans de comunicació alternatius (aprofitant les facilitats que dóna internet)
- Programes de lliure accés (software lliure) i dret a la banda ampla
- Usuaris d'energia solar: SEBA
- Intercanvis no monetaris (trueque): Cor
- Estalvi ètic: Caixa Colonya
- Segona mà
- Salut ambiental
- ...

4.3. Activitat institucional al servei del treball en xarxa

És evident que si no hem rendibilitat electoralment quatre anys de gestió de la Conselleria de Medi Ambient, difícilment podrem rendibilitzar ara la nostra activitat política d'oposició al Consell i al Parlament. Els Verds hem de sortir de l'armari institucional i apostar pel treball en xarxa: és un miratge pensar que la presència institucional només per ella mateixa ens durà a la consolidació. Això no vol dir desatendre o menysprear l'activitat institucional, sinó ser conscients que aquesta no ha de ser un objectiu en si mateix, sinó un mitjà al servei del nostre objectiu de treball en xarxa. L'activitat institucional també s'ha de posar al servei de l'extensió territorial, oferint la nostra veu perquè les problemàtiques locals arribin a les institucions.
D'altra banda, el treball institucional és un àmbit d'actuació conjunta amb Esquerra Unida, amb la que tenim uns acords signats als quals ens volem mantenir lleials al llarg de tota la legislatura.

4.4. Projectar diferents polítiques sectorials més enllà de les ambientals

Els Verds no hem de ser coneguts només per les propostes ambientals, sobretot després de la projecció pública que han suposat els quatre anys de gestió de la Conselleria de Medi Ambient. Per aquest motiu hem d'apostar fort a partir d'ara per obrir més el nostre ventall temàtic i crear grups de treball sobre habitatge, immigració, salut, educació...

4.5. Explotar la contradicció entre turisme hoteler i turisme residencial

L'hegemonia social i política de la dreta política i econòmica representada pel PP i UM dificulta l'objectiu de contribuir a conformar majories progressistes. Una de les eines que tenim per erosionar aquest bloc conservador és explotar les seves contradiccions internes.

Una de les contradiccions més importants és la que es dóna entre turisme i construcció. Encara que entre els dos principals sectors econòmics de Mallorca existeixin nombrosos lligams, la realitat és que hi una contradicció d'interessos entre el turisme reglat i el sector de la construcció lligat a l'expansió urbanística, susceptible d'ús turístic residencial.

En els darrers 10 anys, mentre que l'oferta d'allotjament hoteler s'ha mantingut més o manco estable, els majors increments s'han produït en l'oferta d'allotjament extra-hoteler. Això explica les discrepàncies entre les xifres de passatgers a Son Sant Joan i les d'ocupació hotelera.

Tant des d'un punt de vista ambiental com social, el turisme hoteler és preferible al turisme residencial:

- Ambientalment, el consum de territori és molt superior en el cas del turisme de segones residències que en el cas del turisme hoteler, ja que l'expansió urbanística funciona com una activitat minera que una vegada explotat un territori requereix de nou territori verge per mantenir la seva activitat. El turisme de segones residències, a més a més, va lligat a consums insostenibles d'aigua (jardins amb gespa, piscines...) i fa obligatori l'ús del cotxe privat a causa de la seva dispersió en el territori.
- Socialment, el turisme residencial no té una continuïtat empresarial i per tant no crea ocupació estable, ni contribueix al finançament de les arques públiques.

A aquesta contradicció hem d'afegir el fet que per la seva pròpia naturalesa, l'activitat turística exigeix una qualitat ambiental incompatible amb el creixement urbanístic desmesurat i el paisatge degradat. És per això que Els Verds hem d'intentar tendir ponts amb el món turístic, especialment amb aquells sectors més conscients i amb més visió de futur que veuen que sense protecció del territori ens estam carregant la gallina dels ous d'or.

 

inici de pàgina | ©2007 Els Verds de Mallorca