V Congrés d'Els Verds de Mallorca
Santa Maria del Camí, 27 de juny de 2009
ELS VERDS DE MALLORCA
V CONGRÉS
PONÈNCIA DE LA MESA PERMANENT
Juny 2009
Els Verds de Mallorca: anàlisi de situació
Una situació de feblesa
Els Verds de Mallorca arribam a aquest Congrés de juny de 2009 en una situació certament difícil. La presència a les institucions, i el fet de formar part de les majories de govern a la comunitat autònoma, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, no poden amagar la feblesa en què ens trobam. Qualsevol percepció, tant interna com externa, de la situació del partit, constata aquesta feblesa com a tret més definitori.
La feblesa és manifesta, sobretot, en la poca participació de militants en la vida dels partit i en la poca capacitat de crear activitat, al marge de la presència institucional. La poca participació suposa poca activitat i aquesta, al seu torn, suposa dificultats per atreure gent a la vida del partit.
La poca implantació territorial continua essent un greu entrebanc per a la vida dels Verds. Les assemblees locals, començant per la de Palma, estan molt apagades i no es produeix creixement en implantació territorial.
És evident que les disputes internes, al voltant sobretot de la política d’aliances, han estat un dels factors que han fet que aquest afebliment del partit sigui més marcat. Cal marcar-se l’objectiu, per tant, de tancar aquest Congrés amb una línia política consensuada, que serveixi d’element de cohesió i que serveixi també com a punt de partida d’una estratègia de creixement.
La participació als governs de coalició, analitzada més endavant, tampoc no ha estat un factor d’impuls per als Verds. D’una banda, per la visibilitat pública més aviat baixa de la presència dels Verds dins de la coalició del BLOC i a les diferents institucions i, d’una altra banda, per la valoració que és possible fer, des de postulats ecologistes i transformadors, de l’acció de govern d’aquestes institucions.
Cal esmentar, finalment, una mancança més. Els Verds tenim elaborat un ideari i un discurs polític. En certa manera, però, hem continuat vivint dels posicionaments que hem tengut històricament o de les posicions elaborades pel moviment verd internacional. Ha faltat un treball d’elaboració de discurs i de propostes, d’actualització d’aquest ideari que ja tenim, i de definició de propostes per la Mallorca d’avui
Un espai polític
L’anàlisi de la situació, al costat dels factors que incideixen en l’esmentada feblesa, ha d’incloure una referència als elements d’oportunitat que el moment ofereix. El primer i més evident és el de la constatació de l’existència d’un espai per a l’ecologisme polític. L’importan avanç dels Verds a les darreres eleccions europees n’és una prova clara. El Grup Parlamentari Verds/ALE ha fet un gran salt, un 7,2% del vot gobal i 53 eurodiputats. D’entre els resultats per països, destaca el 16,28% que ha fet a França, empatant amb el Partit Socialista, la llista “Europe écologie”: sensibilitats tan diverses com les de Cohn-Bendit i José Bové es poden aliar en favor de la transformació ecològica. També trobam percentatges de dos dígits a Bèlgica, Alemanya, Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia o Suècia, i aportacions a la família verda europea de nous països, com ara Grècia.
Els resultats de les eleccions europees desmenteixen la percepció segons la qual els Verds varen ser l’eclosió d’un moment, després del qual no han avançat o fins i tot apunten un cert retrocés. També permeten començar a posar en dubte la idea que els Verds són un fenomen de l’Europa Central i del Nord, que no qualla ni a l’Europa Mediterrània ni a l’Europa de l’Est. Al cap i a la fi, França és en part una societat mediterrània, i els Verds es consoliden a Catalunya i apareixen a Grècia.
Els resultats tornen a plantejar la qüestió que els Verds europeus fa anys que anomenen “l’excepció espanyola” i que, per molts d’anys que passi,, sembla condemnat a seguir essent “l’excepció espanyola”. El fet és, però, que la societat espanyola no sembla, en la seva percepció dels problemes i de les solucions, tan distinta de la francesa o de l’alemanya com perquè hi hagi unes diferències tan abismals en la presencia política dels Verds. Hem de concloure que les coses no s’han fet bé, però que l’espai hi és, i, sobretot, que els problemes per als quals els Verds presenten alternatives, hi són, cada vegada més. Per als Verds d l’Estat i, en particular, per als de Mallorca, hi ha un espai que cal saber construir.
La política d’aliances: Els Verds i Esquerra Unida
Des de l’any 1998 (quan se signen els acords perquè Esquerra Unida-Els Verds concorrin a les eleccions autonòmiques de 1999), l’acord amb Esquerra Unida ha estat la constant més remarcable de la política d’aliances dels Verds de Mallorca: hi ha hagut coalició Esquerra Unida-Els Verds per a les autonòmiques i municipals de 1999 i 2003, i, el 2007, una relació bilateral estreta (en el marc de l’intent de construir Altermativa Esquerra Unida-Els Verds) dins del Bloc per Mallorca. També hi va haver Esquerra Unida-Els Verds a les generals de 2008, i participació conjunta a “Progressistes” l’any 2004 (però no, recordem-ho, l’any 2000, en què els Verds de les Illes vàrem concórrer en solitari tot i la coalició a Mallorca).
Amb la perspectiva dels anys cal valorar positivament una coalició que ens ha possibilitat (a les dues parts) la presència a les institucions, que ens donat nivells més alts d’influència política i que ha facilitat la formació de coalicions electorals més amples (Progressistes, Bloc).
En canvi, l’objectiu, assumit pel Congrés dels Verds de 2005, d’impulsar la creació, a partir de la coalició Esquerra Unida-Els Verds, d’un subjecte polític cohesionat i d’abast estratègic no s’ha revelat viable. Alternativa Esquerra Unida-Els Verds va ser l’intent de crear un referent per a aquest espai roig i verd. Alternativa EU-EV va néixer el 2006, amb la vista posada a les autonòmiques de 2007, i ja va arribar a aquestes eleccions amb una existència merament formal.
En aquests moments, a Els Verds de Mallorca, la relació bilateral privilegiada amb Esquerra Unida és percebuda com una opció gastada: en part per les dificultats de relació, en part per la consciència de la diversitat de cultura política, en part per l’existència de marcs superiors de coalició que li fan perdre sentit. Els esdeveniments dels darrers mesos no han fet més que arofundir en aquesta sensació: ens referim a les assemblees federals i balears d’IU/EU que no aposten per la superació del discurs tradicional i, sobretot, a l’adopció (sense dubte de voluntat enganyosa i bel·ligerant) de la marca Esquerra Unida-Verds per a les eleccions europees.
Esquerra Unida ja no és el soci amb el qual tenim una relació bilateral preferent estratègica, sinó un aliat amb el qual impulsar polítiques d’esquerres, un soci en coalicions de futur que volem el més amples possibles.
La política d’aliances: el Bloc per Mallorca
El Congrés dels Verds de 2004, al costat de l’aposta per la construcció de l’espai roig-i-verd, ja feia referència a la possibilitat de traslladar a les eleccions autonòmiques l’experiència unitària que havia significat la candidatura de “Progressistes” a les eleccions generals del mateix any. El BLOC PER MALLORCA va néixer amb el suport, des del primer moment, dels Verds de Mallorca.
La constitució del BLOC va significar la possiblitat que les diferents forces polítiques que en formen part (nacionalisme progressista, ecologisme polític, esquerra transformadora) sumassin esforços i aconseguissin una major presència a les institucions. En aquest sentit de l’optimització dels resultats electorals cal valorar positivament la seva existència. I, sobretot, cal valorar que la seva existència va suposar un factor decisiu per fer ossible desallotjar del poder el PP de Jaume Matas i deixar pas a la nova coalició de govern progressista.
El BLOC, però, ja va néixer amb limitacions importants, molt especialment dues: d’una banda, el seu caràcter gairebé exclusiu de candidatura autonòmica i insular, amb molt poca presència municipal fora de Palma, i, d’una altra banda, el seu caràcter exclusivament “mallorquí”, sense contraparts a Eivissa i Menorca en situació de funcionar com a components d’un únic projecte polític d’àmbit insular.
Durant els dos anys de funcionament del BLOC a les institucions, s’ha consolidat una estranya situació. D’una banda els grups institucionals (els tres consellers del govern, el grup parlamentari, el grup del Consell) han funcionat de manera plenament cohesionada, i, pel que fa al posicionament davant les qüestions del dia a dia de la política, hi ha hagut una remarcabe unitat de visió i d’actuació. D’una altra banda, però, les forces polítiques han tengut una percepció molt acusada de la dificultat de conjuminar cultures polítiques diferents. Alguns dels partits treballen obertament perquè no sigui reeditat (o perquè sigui reeditada una coalició diferent, amb aliats exclosos d’entrada), mentre d’altres, que afirmen apostar-hi, ho fan a a defensiva i amb la prevenció constant de la defensa d’una identitat pròpia que veuen amenaçada.
Allò que s’afirmava quan el BLOC es va crear segueix vigent: les propostes polítiques del nacionalisme progressista, de l’esquerra més avançada i de l’ecologisme són molt més complementàries que excloents, i la seva suma podria donar lloc a un espai amb què una part molt important de la ciutadania se sentiria identificada. Ara mateix, però, el futur BLOC presenta moltes incerteses.
El nou “pacte de progrés”
Els Verds participam als nous governs de coalició (a Balears, a Mallorca, a Palma) sense nom definit: el propi fet que s’hagi abandonat la denominació “pacte de progrés” i que UM insisteixi en qualificar-lo “de centre-esquerra” ja és molt significatiu.. Els Verds participam a la definició de les grans decisions i al debat intern de la coalició a través del BLOC. És, aquesta, una decisió conscient i coherent, però sovint incòmoda atesa la poca visibilitat de la presència dels Verds al pacte, i atesa l’actitud d’altres socis que prioritzen sistemàticament la visibilitat de les seves sigles de partit a la del BLOC.
Pel que fa a la valoració de l’acció de govern, seria llarg entrar en una anàlisi pormenoritzada. Inevitablement, la valoració haurà de fer-se en termes de “llums i ombres”. Pel que fa a les “llums”, podem destacar la higienització que suposa desallotjar del poder al PP de Jaume Matas, la protecció de topònims emblemàtics (Muleta, Cala Blanca, Es Guix, Son Real, Cala Carbó), la derogació de la llei de camps de golf, la nova política autonòmica de serveis socials, o el fet de tenir unes radiotelevisions públiques que emeten en català. Del costat de les “ombres” podríem traçar un recorregut des de la decepció de Son Espases a l’actual decepció per la mutilació de les emissions de TV3 a Mallorca, passant, entre altres coses, per alguns aspectes dels decrets Nadal i Grimalt o per l’abandonament dels espais naturals. Més enllà de la relació detallada, cal constatar que els sectors més progressistes tornen a tenir la sensació d’expectativa frustrada: el to de les darreres activitats del GOB en són la millor mostra.
Als municipis amb presència des Verds, destacaríem la bona tasca feta pels nostres regidors en equip de govern (Palma, Sóller, Son Servera) o a l’oposició (Santa Maria, Artà). El trencament del pacte a Capdepera és la millor prova que mantenir polítiques fermes (en aquest cas de denúncia en els terrenys de la disciplina urbanística i la seguretat laboral) topa amb les posicions acomodatícies dels socis.
Els Verds de Mallorca: una estratègia per al futur
Enfortir Els Verds
L’objectiu central al voltant del qual ha de girar l’estratègia dels Verds per als propers anys ha de ser el de superar la situació de feblesa descrita al primer apartat d’aquesta ponència. Enfortir els Verds, donar als Verds, com a espai propi i projecte propi, més presència i capacitats, al marge de les coalicions electorals o governamentals en què es participi: aquest ha de ser l’objectiu. Per assolir-lo, s’ha d’impulsar l’acció del partit en diferents direccions:
Defensar polítiques de progrés
La sensació d’expectativa frustrada amb què s’arriba a l’equador de la legislatura no pot traduir-se en resignació. Molt especialment en els terrenys de la protecció del territori i de la mobilitat, hi ha debats oberts de la resolució dels quals dependrà la valoració que al final dels quatre anys es faci de la legislatura. Els debats pendents sobre el Pla de Carreteres o el Pla de Mallorca (amb les Àrees de Reconversió Territorial) no poden tornar a resoldre’s en una frustració. La lletra i l’esperit dels pactes de governabilitat de parlen d’una Mallorca sense autopistes i sense urbanisme a la carta. El conflicte de Son Baco no es pot tancar amb un intercanvi de golf per més urbanització. Pel que fa al desenvolupament del tren, entenem com una deslleialtat que alguns partits i municipis mantinguin una actitud de bloqueig cap al desenvolupament d’una política d’impuls ferroviari que ha de ser una de les marques d’aquest govern.
Una vegada més, no podem fer una enumeració exhaustiva. El que cal establir és la necessitat que Els Verds siguem ferms en l’actitud reivindicativa, i que traslladem aquesta actitud al BLOC. Els Verds fa temps que han assumit la necessitat de saber ser forces de govern, i fa temps que són conscients del que això suposa. Des de sempre, però, han mantingut que la presència als governs no es pot mantenir a qualsevol preu.
Una nova estratègia electoral
L’objectiu d’enfortir l’espai propi, autònom, dels Verds ha d’anar acompanyat per una renovació de l’aposta per les coalicions electorals. Ha de ser així, més enllà dels motius pragmàtics, pel convenciment que les forces polítiques que tenen en comú un altíssim percentatge dels posicionaments polítics han de seguir treballant junts per reforçar les posicions de l’esquerra, del nacionalisme i de l’ecologisme. Aquesta col·laboració ha de tenir la meta de fer possible que hi hagi governs de coalició amb la màxima influència possible de les polítiques més avançades.
Apostam per la reedició del BLOC. Apostam per un BLOC on els Verds hi participem sense la relació bilaterals preferent que hem mantingut fins ara amb Esquerra Unida, però en el qual hi volem la participació de totes les forces polítiques que el varen crear. Apostam per un BLOC sense exclusions, en el qual Els Verds vegin reconeguda l’especificitat i la rellevància de l’aportació de l’ecologisme polític.
Els Verds hem de tenir, al respecte, una actitud propositiva. Hem de defensar, davant els socis i davant la societat, que la nova coalició electoral (sigui quin sigui el nom que adopti), s’esforci per superar limitacions com les esmentades: manca d’articulació a nivell balear i poca presència a les llistes municipals. L’experiència actual mostra les dificultats d’un projecte amb una difusa voluntat estratègica (no compartida per tots) i que es queda en coalició de sigles. Els Verds hem de tenir capacitat d’apostar per superar la incertesa amb passes cap envant: cap a coalicions més cohesionades, amb elements com una elaboració de candidatures més compartida i menys circumscrita a les quotes pactades entre partits, o amb voluntat d’implantació territorial.
Apostam, com s’ha dit, per un BLOC amb presència de totes les forces polítiques que el varen constituir, però també per un BLOC obert a noves incorporacions. En qualsevol cas, Els Verds establirem contacte i relacions amb altres formacions polítiques petites que no aconsegueixen representació institucional emperò defensen un ideari polític afí al nostre.