RODA DE PREMSA DE PRESENTACIÓ D'AL.LEGACIONS AL

Pla director sectorial energètic de les Illes Balears

27 ABRIL / 2005

MIQUEL ÀNGEL LLAUGER ROSSELLÓ i MAGDALENA TUGORES BAUTISTA, com a representants de la coalició Esquerra Unida-Els Verds, i amb domicili a efectes de notificació al carrer Conquistador, 2, principal, 07001, Palma, a la vista de l'exposició pública relativa a l'aprovació inicial de la revisió del Decret 58/2001, de 6 d'abril, d'aprovació del pla director sectorial energètic de les Illes Balears (BOIB núm. 34, de 29-2-2005), hi presenten les següents

AL·LEGACIONS

Primera: es presenta com a Pla Director Sectorial Energètic el que és simplement un pla de proveïment d'energia elèctrica.

El document de planificació es presenta com un Pla Director Sectorial Energètic, és a dir, com un pla d'actuació en relació al proveïment i consum d'energia. Les seves propostes, però, només incideixen sobre el proveïment i consum d'energia elèctrica, sense incidir sobre el principal consumidor d'energia a les Illes Balears: el transport. D'acord amb les dades aportades per la pròpia memòria del Pla, el transport és responsable del 58 % del consum energètic final a les Illes Balears. Tenint això en compte, resulta incongruent presentar un PDSE que es fixa objectius de preservació del medi ambient mentre es deixa fora la planificació del transport, i, el que es pitjor, mentre el propi Govern de les Illes Balears aposta per una política de transport que aprofundeix en un model insostenible: hegemonia del cotxe privat i construcció de noves autopistes.

Caldria exigir un vertader Pla Energètic: és a dir, un pla que abordàs amb una visió integral tot allò que incideix en el consum energètic, essencialment el transport i el proveïment d'energia elèctrica. Només així seria possible avaluar l'impacte de conjunt del consum energètic i fixar objectius (en emissió de gasos hivernacle, per exemple) de cara a assolir un desenvolupament sostenible.

La consideració del transport en una planificació energètica global permetria, al marge de la planificació de la xarxa viària, incloure mesures que tenen a veure amb l'eficiència i l'estalvi en el transport per carretera, que, en l'esquema actual de compartiment estancs, no són impulsades ni des de la política de transport ni des de la política energètica. Ens referim a qüestions com l'impuls als vehicles elèctrics, o el foment a combustibles més eficients o menys contaminants.

Segona: el Pla es basa en previsions d'una evolució a l'alça del consum, sense fixar-se objectius d'incidir en aquesta demanda creixent.

El document de la Memòria sobre "Previsions de la demanda energètica a les Illes Balears a l'horitzó 2015" tracta de preveure l'evolució de la demanda a partir de distints escenaris, segons el creixement sigui alt o baix i segons hi hagi o no mesures d'estalvi. Resulta sorprenent que, tot i aquesta multiplicació d'escenaris previstos, les previsions són sempre de creixement de la demanda, sobretot pel que fa a l'energia elèctrica.

El model que es considera "més adequat a l'evolució futura del consum energètic a les Illes Balears, en vista a les dades reals dels darrer quinqueni", i que, segons es diu, és un model de creixement baix de la demanda amb estalvi, parla de passar d'un consum energètic final de 1.910 ktep l'any 2003 a 2.652 ktep l'any 2015. Es preveu, per tant, un increment del consum energètic del 40 % en dotze anys.

Aquest és un pla que té com a objectiu satisfer aquesta demanda de creixement imparable del consum. Hi ha objectius tímids d'eficiència energètica i d'impuls a les energies renovables però no es marca l'objectiu de reduir els nivells de consum. Aquestes mesures han d'anar més enllà de les campanyes de conscienciació. A aquest efecte, cal dir que l'objectiu d'incrementar l'eficiència energètica en un 1 % anual és poc ambiciós, tenint en compte per exemple que el gran augment del consum elèctric es deu a la generalització dels sistemes de refrigeració, un camp en què l'eficiència pot augmentar molt. En tot cas, un augment d'un 1 % en l'eficiència és irrellevant en un panorama general d'augment del consum del 40 % en el període 2003-2015.

Cal posar en marxa instruments tals com tarifacions ecològiques (tarifacions elèctriques segons el tipus de consum, eliminació de les bonificacions als "consumidors qualificats", tarifes que penalitzin els consums excessius), fiscalitat ecològica (per exemple, un règim impositiu sobre obres que primi la instal·lació de renovables) o normatives urbanístiques que veritablement incentivin l'estalvi i les energies renovables.

Tercera: el Pla no té en compte l'evolució previsible de la producció i els preus dels combustibles fòssils.

El PDSE, malgrat la voluntat proclamada de donar impuls a l'eficiència energètica i a les energies renovables, constitueix una evident aposta per continuar amb una dependència absoluta dels combustibles fòssils. Tot i això, i tot i tractar-se d'un document de planificació amb un horitzó llarg, no té en compte quina és l'evolució previsible de la producció i els preus dels combustibles fòssils.

D'acord amb els estudis d'ASPO (Association for the Study of Peak Oil and Gas, una prestigiosa xarxa internacional de científics especialitzada en l'estudi de l'evolució de la producció i les reserves dels combustibles fòssils), la producció mundial combinada de petroli i gas natural assolirà cap al 2010 l'anomenat "cim de Hubert", un punt després del qual la producció declina ràpidament, amb el conseqüent augment dels preus. Cap al 2070-2100 la producció pot arribar a l'exhauriment.

Aquestes previsions, en cas de ser preses en consideració, alterarien de manera dràstica la rendibilitat econòmica atribuïda, d'una banda, a infrastructures com el cable o el gasoducte, o, d'una altra banda, al foment de les energies renovables. L'argument segons el qual invertir en renovables no resulta rendible resulta insostenible si prenem en consideració un futur no gaire llunyà d'escassesa del petroli i del gas natural.

Quarta: La connexió elèctrica per cable no està justificada i aprofundirà en el model d'increment continuat del consum.

La documentació que acompanya el PDSE, més que justificar la necessitat de la connexió per cable (una infrastructura de gran complexitat i de gran cost d'instal·lació i de manteniment), recull un document estatal de planificació que el preveu (l'addenda per a l'abastiment energètic de les Illes Balears, aprovada pel Consell de Ministres el 5 de desembre de 2003) i ajusta la planificació a aquesta previsió. Els arguments a favor de la connexió que es repeteixen a la documentació són bàsicament dos: millorar la qualitat del servei i liberalitzar el sector elèctric. La qualitat del servei, però, depèn tant de la generació de l'electricitat com de les xarxes de distribució, i el cable i les instal·lacions de conversió de corrent contínua a alterna també poden patir avaries, i també poden patir-se avaries originades fora del nostre territori. Pel que fa a la liberalització del servei no pot ser considerat un bé en si que justifiqui un projecte amb impactes negatius. En qualsevol cas, una planificació que es fixàs objectius de reducció de la demanda i que apostàs de manera més decidida per l'eficiència i les energies renovables podria contemplar perfectament un escenari de proveïment elèctric sense el cable.

La connexió per cable tendrà l'efecte de portar a la societat la sensació que no hi ha límits al consum elèctric i servirà per aprofundir, per tant, el el model del creixement imparable de la demanda. Suposarà, a més, la importació d'electricitat d'origen nuclear de la xarxa europea i de la central de Vandellós, una de les més poc segures d'Europa.

Cinquena: El punt d'entrada del gasoducte a Mallorca queda sense determinar, i sense un estudi adequat d'alternatives.

El text normatiu del Pla (art 7.2) estableix la futura central de Cas Tresorer com a lloc definit per a l'arribada de la conducció a Mallorca. Es tracta, però, d'una ubicació que no es troba just al costat de la mar: queda sense definir, per tant, el punt d'entrada. Això contrasta amb el detall amb què es fixen els punts d'arribada d'altres infrastructures (com la d'arribada del gasoducte a Eivissa i les de les interconnexions elèctriques). Els documents de difusió pública del Pla també ometen aquesta determinació.

Cal anar a l'avaluació d'impacte ambiental estratègica per trobar un estudi comparatiu de les dues ubicacions que es contemplen: la Punta des Reflector (al costat de la central de Sant Joan de Déu, al Coll d'en Rebassa, a Palma), i al Dic de l'Oest, de Palma. L'estudi conclou que la primera és la ubicació més desitjable: per proximitat a Cas Tresorer, per facilitat constructiva, per tractar-se d'una zona on ja hi ha altres infrastructures, etc. Tanmateix, l'estudi no inclou una valoració dels efectes del gasoducte sobre la qualitat de vida de la població resident al Coll d'en Rebassa.

A l'estudi sobre l'arribada del gas natural a Palma no es pren en consideració una opció que caldria prendre en consideració: la de l'arribada del gas natural mitjançant vaixells. Aquesta podria resultar una opció més flexible i aplicable més ràpidament, i no resultaria més cara si es té en compre una evolució futura que pot accelerar en les properes dècades la transició a les energies netes.

Sisena: els objectius en energies renovables no arriben als marcats per la Unió Europea.

Els objectius del PDSE, pel que fa a energies renovables, són (Capítol 2 de la Memòria): 400.000 m2 d'energia solar tèrmica, 7.300 kwp. d'energia solar fotovoltaica, 75.000 kw. d'energia eòlica, i 101 ktep/any de "biomassa", la major part dels quals corresponen a la crema de residus sòlids urbans. Aquesta formulació dels objectius en unitats diferents omet, de manera deliberada, el càlcul de l'aportació total procedent d'energies renovables. Es parla (en termes d'esforç, i no d'objectius) de "triplicar la participació de les energies renovables en el balaç energètic". En cas d'aconseguir-se aquest objectiu parlaríem de passar d'un 2 % a un 6 % del consum energètic final.

El Llibre Blanc pel qual s'estableix una estratègia i un Pla D'Acció comunitaris (2002) fixa l'objectiu d'arribar a una penetració mínima del 12 % d'energies renovables a la Unió Europea. És a dir: els objectius d'aportació energètica procedent de renovables és molt inferior a l'establert per la Unió Europea. Això resulta incomprensible en una comunitat autònoma que per les seves característiques (carácter insular, hores d'insolació, valor turístic de la preservació del medi) haurien de ser capdavanteres en la implantació de les energies renovables.

Més greu encara és la situació si es té en compte que el PDSE comptabilitza com a "energia renovable" la que procedeix de la crema de residus sòlids urbans, una pràctica amb problemes ambientals i que, en qualsevol cas, no forma part de les formes de generació energètica que els organismes internacionals consideren fonts renovables.

El Pla hauria d'impulsar un creixement massiu de l'energia solar. Pel que fa a l'energia eòlica, hi ha previst un augment considerable (de 3.737 kw. a 75.000 kw.), però els objectius d'energia solar tèrmica i d'energia solar fotovoltaica haurien de ser molt més ambiciosos atesos el grau de maduresa i competitivitat que avui dia tenen totes dues tecnologies.

En el cas de l'energia solar fotovoltaica, els 7'3 Mwp prevists per al 2015 són especialment poc ambiciosos. Aquesta és una potència que, atès l'estat de la tecnologia i el marc legal afavoridor (Reial Decret 436/2004, del 12 de març de 2004), podria ser fàcilment instal·lada en el termini d'un o dos anys pel sector privat. El PDSE, preveient una normativa autonòmica afavoridora i mesures d'incentiu, hauria de marcar-se un objectiu entorn dels 100 MWp d'energia solar fotovoltaica.

Setena: no hi ha un compromís econòmic significatiu a favor de les energies renovables

Si en algun aspecte es posa de manifest la manca de voluntat de donar impuls a les energies renovables és en la manca d'un compromís econòmic significatiu per part del Govern de les Illes Balears. D'acord amb la pròpia documentació del Govern, el PDSE suposarà, en el seu conjunt, un total de 2.023,42 milions d'euros en inversions associades. Al costat d'aquest 2.023 milions, la xifra dels 8 milions d'euros que s'anuncia que es volen destinar al foment de les energies renovables (en el marc de l'anomenat Pla d'Impuls a les Energies Renovables) als propers quatre anys és irrisòria. En el cas que aquests 8 milions cada quatre anys es mantiguessin fins al 2015 (que és l'horitzó temporal del Pla), parlaríem d'uns 20 milions d'euros: és a dir, el compromís del Govern amb les renovables es quantifica en un 1 % de la inversió en energia. Davant aquesta xifra, les afirmacions que les energies renovables són un dels capítols principals del Pla equivalen a una simple estratègia de marketing.

L'article 4.2 de la normativa del PDSE, dedicat a les energies renovables, posa de manifest aquesta manca de compromís econòmic, ja que fan dependre l'impuls a les renovables del desenvolupament de la Llei estatal 30/1998, de Règim Especial de les Illes Balears (REB), i, per tant, de l'obtenció de finançament estatal. Aquest finançament estatal és necessari, però no eximeix al Govern de les Illes de la necessitat del seu propi esforç esconòmic: si no és així, l'apel·lació al finançament estatal és un simple pretext per no destinar-hi recursos i per fer de les energies renovables un motiu de batalla política.

Vuitena: l'avaluació de les emissió de gasos hivernacle és absolutament enganyosa.

L'avaluació d'impacte ambiental estratègica inclou un apartat sobre "estimació de les emissions atmosfèriques del Sistema Balear degut a la generació d'electricitat en el període 2001-2011". El propi títol del document ja posa de manifest la seva inadequació com a avaluació de l'impacte del Pla sobre emissions contaminants:
a) en primer lloc, es fa una avaluació per a un període temporal que no es correspon a l'horitzó del Pla, que no és el 2011 sinó el 2015.
b) es fa una avaluació de les emissions "degudes a la generació d'electricitat", és a dir, no s'inclou les degudes al transport, amb la qual cosa es renuncia a qualsevol possibilitat d'incidir-hi.
c) el més greu és la referència al "Sistema Balear", és a dir, al conjunt d'instal·lacions elèctriques situades a les Balears (amb consonància amb la data de 2011, data prevista de l'arribada del cable), i el fet que s'afirmi que l'arribada del cable implicarà una reducció de les emissions "que es generen directament a les Illes". Aquesta és una comptabilitat perversa: les emissions es mesuren sobre el consum, i l'arribada del cable no suposarà cap reducció d'emissions sinó tan sols el seu trasllat a altres bandes.

El document preveu un augment de les emissions del "Sistema Balear", tot i la substitució del dièsel pel gas natural com a combustible de la central de Son Reus : una reducció inicial per al període 2007-2008 i una continuació de l'increment el 2009-2010. La pròpia avaluació ambiental del Pla estableix que les emissions de gasos contaminats seguiran augmentant. En una comunitat autònoma en què les emissions de gasos hivernacle han augmentat un 57'7 % per cent en el període 1990-2002 (quan el Protocol de Kioto fixa el límit d'un augment del 8%) , aquest planejament resulta insolidari i mancat de qualsevol compromís amb la solució del primer problema ambiental global.

Resulta absolutament condemnable, a més, la utilització parcial i amb voluntat enganyosa d'algunes xifres. L'article 4.3 de la normativa estableix la quantitat d'emissions que aconseguirà evitar l'objectiu d'augmentar l'eficiència energètica en un 1 % anual. Es dóna la xifra en tones de CO2 (10.539.051 tones de CO2 per al període 2004-2015), sense indicació de percentatge i, sense indicar que un augment de l'eficiència de l'1% anual és ràpidament absorbit per un augment del consum molt superior a aquest 1 %. La mesura de les reduccions de CO2 mai s'han de basar en la intensitat energètica sinó que han de partir de les xifres absolutes de consum. Fer-ho d'una altra manera és recórrer a una típica trampa comptable amb intencions de "cosmètica ambiental".

Per tots els motius anteriors

SOL·LICITAM

la retirada de la proposta de revisió del pla director sectorial energètic i la redacció, en el termini de tres mesos, d'una nova proposta de modificació basada en els objectius de moderació del consum, reducció d'emissions contaminants i impuls decidit a les energies renovables.

Palma de Mallorca, 26 d'abril de 2005

Magdalena Tugores Bautista / Miquel Àngel Llauger Rosselló

SR. JOSEP JUAN CARDONA
CONSELLER DE COMERÇ, INDÚSTRIA I ENERGIA

Els Verds de Mallorca - Conquistador 2 Pral. 07001 Palma

Tel. 971 728241 - mallorca@elsverds.com